Copa Catalana Internacional Vall de Lord

Aquest cap de setmana a la Vall de Lord es disputava la Copa Catalana i l'Open d’Espanya igual que el que es va fer a Banyoles, la cursa puntuava per les dues proves.
La Vall de Lord és un entorn preciós. Les places d’allotjament eren totes complertes, el BTT va envair la vall.
Vaig decidir anar-hi i disputar-ho tot: una CRI el dissabte i cursa l’endemà. Tornar a reviure l’ambient de la competició de més alt nivell, trobar vells coneguts. Vaig arribar el divendres i ja es respirava ambient de Btt, però el dissabte va anar augmentant.
En una cursa d’aquesta categoria fas coses que no pots fer habitualment. Compartir la volta al circuit amb algun crac, l’esmorzar, la cervesa al vespre. Retrobes vells amics i coneguts. vaig poder fer-la petar amb en Coloma, l’Alejandro Diaz de la Peña, la Cristina i en Carles Mascarreras, en Pere Schmidt. També corredors punters de les diferents categories, inclosa la categoria reina; la dels veterans 40.

Divendres: sopar amb la parella i després la varem fer petar una bona estona amb en Carles i la Cristina Mascarreras que feia molt temps que no ens veiem.

Dissabte: Esmorzem i la faig petar amb l'Alejandro. Després havia quedat amb la Cristina que m’ensenya el circuit. Un circuit on no es pot avançar gairebé enlloc, alguna zona de molta pedra on cal anar en compte.
La CRI.

Sensacions estranyes, no tinc costum de correr el dissabte a la tarda i menys de fer una cursa a tope. La sortida es fa en ordre invers a la classificació, això vol dir que em va tocar remuntar, vaig haver de passar a 3 corredors en un circuit on avançar no era gens fàcil. Això em va fer perdre molt temps, la qual cosa em va fer quedar més endarrere del que en principi em pensava. Un cansament de 15’ i cap a l’hotel.

El dissabte varem compartir taula a Can Nin per sopar amb tota una colla de afeccionats gironins al BTT, pares que acompanyen als seus fills a totes les curses. Varem passar una bona vetllada.

El diumenge
La cursa.
Start Loop que vol dir bucle: sortim i a la primera pujada tots a peu, procuro no perdre els corredors de referència. Agafem la baixada que és l’únic tall de pista del circuit (fa menys de 500 m) i corriol cap a meta. Primera volta i a la baixada primera (que no es pot passar) em trobo amb Blasco que ens fa un tap. Cap al final l’aconsegueixo passar, però massa tard, perquè en la següent pujada em torna a passar. Tornem a la pujada maleïda, abans d’arribar-hi em passa en Rosanas, mantinc la distància i seguim així la resta de la cursa. En els trams de força m’avança i en les zones més tècniques li retallo distàncies. A la següent volta la història es repeteix. Finalment, ell queda per davant a poca distància. Desè, top ten. Renoi si que ha costat!!
He acabat bé, amb forces, tinc la sensació que ha faltat cursa, però noi! Quan estava corrent no tenia més gas.
Durant la cursa he vist en Pere Schmidt aturat, resulta que ha pres mal (el circuit era perillós). Ha caigut i s’ha fet un bon tall al colze. Li han donat uns punts, un embenatge i llestos. Recupera’t aviat !
La nostra cursa l’ha guanyat un cadet que va com un tiro: en Jordi Quintanas, de veterà: en Salamero.
En èlits ha guanyat en Mantecon, l’he vist 3 voltes i ja des del començament donava la sensació d’anar molt sobrat. O sigui, era ell i tots els demés.
Les demés posicions han patit canvis, eren 5 voltes a un circuit molt dur.
L’Alejandro Diaz de la Peña, ha fet segon, una cursa de menys a més (ja em va dir que es trovaba bé).

Ah i en Marc Trayter s’ha posat lider de la Copa Catalana.