Fa temps que no escric al blog. La veritat és que el tinc un xic abandonat, però la Tramunbike be val un esforç.
Aquest any sí !!!! el temps ha acompanyat, un dia perfecte per a practicar la BTT.
El terreny perfecte, el dia també, molta calor, però no feia sol, la qual cosa és d’agrair, i el recorregut ? doncs el recorregut és com diu la publicitat de la prova: només apta per a bikers ben preparats, un recorregut dur, tècnic, llarg, divertit, perillós, en fi, és la Tramunbike.
La organització a l’alçada: autobús, camions tot a l’hora.
Ens hem presentat a la sortida amb el meu fill l’Eloi, en Sixte, en Marc i jo mateix.
Carregar bicis al camió i amb l’autobús fins a les Preses
A les 9 si fa no fa, sortida neutralitzada, pujada a Xanacs (collons de pujada, eh!!!!) Ja t’ho juro que posa a tothom al seu lloc.
Entrem al corriol després de l’asfalt i comença el BTT de veritat. Baixa i puja i baixa i torna a pujar, gira, frena, pedala i torna a baixar... i així fins que no puguis més i quan et pensis que ja has acabat, tornem a començar....
El recorregut ha estat si fa o no fa el mateix que l’any passat però sense el fang.
He arribat a dalt de Xanacs dels 10 primers tot i que sabia que havia forçat una mica massa la màquina. Que carai! Tothom dóna gas al seu terreny.
El primer tram de la cursa és el més tècnic, aquest any es feia a cavall (gairebé sempre, perquè m’he fotut de caps, la burra m’ha esquivat per les orelles)
Un xic abans d’arribar a l’avituallament de les Encies ja he patit la primera crisi. M’ha atrapat en Miquel Prat i he preferit no seguir-lo, he afluixat una mica el ritme, he menjat i begut.
A l’avituallament, volia omplir el bidó d’aigua i no hi ha hagut collons d’obrir-lo. Sort he tingut que hi havia companys del CC Banyoles que feien una ruta de carretera que estaven allà aturats i m’han deixat un bidó. Gràcies Josep! Te’n dec una !
Continuo per la pista fins que tornem al corriol i més corriol, i les forces van minvant, cada vegada en queden menys. He fet al darrer avituallament, Coca-Cola, menjar i aigua ben fresca, gràcies Pere!
Fem les baixadetes de la Barroca i cap avall corriol i més corriol. Abans d’arribar a baix de tot ja tinc alguna rampa.
Arribem a la pista i a rodar fins a Salt. Renoi, que no s’acaba mai. Busco companyia per rodar amb grup i dels dos companys que trobo, no en puc seguir cap, vaig un pel just. En Dani va com una moto en el seu terreny.
Tot i així arribo a la pilastra, aigua fins a mitja cuixa, una bona refrescada i cap a meta.
He rebaixat més de mitja hora el temps de l’any passat, però la posició ha estat exactament la mateixa. El terreny estava molt millor. Això sí, de cansat ho estic igual o més.
Un bon esmorzar, un obsequi, veure a dojo no en falta (que n’aprenguin! Alguns organitzadors), síndria, meló...
Xerrada amb els que ja han arribat, i, veure arribar als demés. Xerro amb en Miquel, en Domènech i d'altres.
És el moment de comentar la jugada: que si aquella trialera, que si l’aigua, que si el planer, etc. Ja se sap, no sé si ens agrada més anar en bici o parlar-ne després...
Al cap d’una estona arriba l’Eloi i al cap d’un xic més en Sixte amb en Marc.
Tots estem cansats i satisfets, però no hem pres mal, tots contents.
Ah! la Tramun 2009 l’ha guanyat en Vinyes, enhorabona Xavi! enhorabona als primers, però enhorabona a tots i a la organització!
Un amic em va dir que, en acabar, em preguntaria per l’any vinent... Doncs, ara com ara, la resposta és sí ! Ens veurem l’any que ve!
Aquest any sí !!!! el temps ha acompanyat, un dia perfecte per a practicar la BTT.
El terreny perfecte, el dia també, molta calor, però no feia sol, la qual cosa és d’agrair, i el recorregut ? doncs el recorregut és com diu la publicitat de la prova: només apta per a bikers ben preparats, un recorregut dur, tècnic, llarg, divertit, perillós, en fi, és la Tramunbike.
La organització a l’alçada: autobús, camions tot a l’hora.
Ens hem presentat a la sortida amb el meu fill l’Eloi, en Sixte, en Marc i jo mateix.
Carregar bicis al camió i amb l’autobús fins a les Preses
A les 9 si fa no fa, sortida neutralitzada, pujada a Xanacs (collons de pujada, eh!!!!) Ja t’ho juro que posa a tothom al seu lloc.
Entrem al corriol després de l’asfalt i comença el BTT de veritat. Baixa i puja i baixa i torna a pujar, gira, frena, pedala i torna a baixar... i així fins que no puguis més i quan et pensis que ja has acabat, tornem a començar....
El recorregut ha estat si fa o no fa el mateix que l’any passat però sense el fang.
He arribat a dalt de Xanacs dels 10 primers tot i que sabia que havia forçat una mica massa la màquina. Que carai! Tothom dóna gas al seu terreny.
El primer tram de la cursa és el més tècnic, aquest any es feia a cavall (gairebé sempre, perquè m’he fotut de caps, la burra m’ha esquivat per les orelles)
Un xic abans d’arribar a l’avituallament de les Encies ja he patit la primera crisi. M’ha atrapat en Miquel Prat i he preferit no seguir-lo, he afluixat una mica el ritme, he menjat i begut.
A l’avituallament, volia omplir el bidó d’aigua i no hi ha hagut collons d’obrir-lo. Sort he tingut que hi havia companys del CC Banyoles que feien una ruta de carretera que estaven allà aturats i m’han deixat un bidó. Gràcies Josep! Te’n dec una !
Continuo per la pista fins que tornem al corriol i més corriol, i les forces van minvant, cada vegada en queden menys. He fet al darrer avituallament, Coca-Cola, menjar i aigua ben fresca, gràcies Pere!
Fem les baixadetes de la Barroca i cap avall corriol i més corriol. Abans d’arribar a baix de tot ja tinc alguna rampa.
Arribem a la pista i a rodar fins a Salt. Renoi, que no s’acaba mai. Busco companyia per rodar amb grup i dels dos companys que trobo, no en puc seguir cap, vaig un pel just. En Dani va com una moto en el seu terreny.
Tot i així arribo a la pilastra, aigua fins a mitja cuixa, una bona refrescada i cap a meta.
He rebaixat més de mitja hora el temps de l’any passat, però la posició ha estat exactament la mateixa. El terreny estava molt millor. Això sí, de cansat ho estic igual o més.
Un bon esmorzar, un obsequi, veure a dojo no en falta (que n’aprenguin! Alguns organitzadors), síndria, meló...
Xerrada amb els que ja han arribat, i, veure arribar als demés. Xerro amb en Miquel, en Domènech i d'altres.
És el moment de comentar la jugada: que si aquella trialera, que si l’aigua, que si el planer, etc. Ja se sap, no sé si ens agrada més anar en bici o parlar-ne després...
Al cap d’una estona arriba l’Eloi i al cap d’un xic més en Sixte amb en Marc.
Tots estem cansats i satisfets, però no hem pres mal, tots contents.
Ah! la Tramun 2009 l’ha guanyat en Vinyes, enhorabona Xavi! enhorabona als primers, però enhorabona a tots i a la organització!
Un amic em va dir que, en acabar, em preguntaria per l’any vinent... Doncs, ara com ara, la resposta és sí ! Ens veurem l’any que ve!
No hay comentarios:
Publicar un comentario