Copa Catalana de Barcelona

SEGON VETERÀ 40 A LA GENERAL FINAL

De bon matí amb el meu amic Pere Schmidt cap a Barcelona per fer la darrera prova de la Copa Catalana 2010.
Circuit a la muntanya de Montjuïc amb dues parts ben diferents. Una dins del bosc amb pujades curtes i amb força desnivell, baixades molt ràpides i perilloses. L’altre part del circuit és més de rodar, una baixada llarga amb un tall de pedres per fer caure els empastes dels queixals i una pujada llarga i molt dura.
Avui la organització ha cregut convenient que els veterans féssim 3 voltes.
He sortit al davant, de seguida he notat que les cames anaven bé i he decidit provar de marxar durant la primera part del circuit que era la que m’agradava més.
M’he posat primer i en arribar a la part revirada del bosc ja hem trobat corredors de les altres categories. He aprofitat per anar avançant i posar més dificultats als perseguidors. No obstant això, els Miquel, Artero, Emili eren allà a tocar.
Em arribat a la part baixa del circuit i m’ha atrapat en Miquel Llaudet que ha fotut un bon ritme a la pujada. Al capdamunt l’he tornat a avançar i he provat de forçar el ritme.
A la segona volta he vist que em seguia en Francesc Artero, m’ha semblat que tenia dificultats. Al capdamunt del circuit m’ha atrapat en Xavi Martí, he provat de seguir-lo, he pogut mantenir la distància al començament, però poc a poc m’ha anat marxant.
Finalment, he fet la tercera volta ben concentrat sense abaixar el ritme i sense que que ningú m’hagi presionat pel darrera. Segon de la cursa a 45 segons del primer.
Avui tampoc ha vingut l’Asensio. L’absència d’avui i de l’altre dia a Calaf juntament amb el bon resultat que he tingut ,fan que finalment hagi obtingut la segona posició a la general final.
Molt content perquè he anat a lluitar pel tercer lloc i finalment m’emporto el segon.
En Marc Trayter i l'Anna Villar han guanyat en categoria èlit masculina i femenina.
http://www.ocisport.net/es/detail_news.php?news=1928
http://www.ocisport.net/media_items/12/95/classificacions/Clasificacion-Barcelona%20XC.doc
http://www.ocisport.net/media_items/12/95/classificacions/Clasificacion-General%20Copa%20Catalana%20Final.doc

Copa Catalana de Calaf

Després del parèntesi d’estiu, torna la Copa Catalana. Circuit en el qual no he corregut mai. NO puc anar-hi el dissabte i decideixo anar-hi ben aviat al matí i fer una volta d’escalfament.



Circuit sense pràcticament desnivells ni tampoc dificultat tècnica. La pluja dels dies enrere feia pensar en un circuit enfangat, però el cas és que estava força bé tret d’un carai de bassa que havíem de passar pel mig per força i que va deixar a tots els corredors ben enfangats. Avui el criteri dels organitzadors ens han atorgat 3 voltes.


A la sortida en Salamero ens posa a tots en fila i poc a poc ens va desenganxar un per un. El circuit és per a rodadors i en Miquel Llaudet sembla que s’hi troba molt bé. He provat de seguir-lo però anava massa forçat. Hem quedat en un grup on hi erem l’Artero, l’Emili, Xavi Martí, Blasco. A la segona volta l’Artero i l’Emili m’han agafat uns metres. Al pas per meta he vist que estava atrapant a l’Emili. En un dels revolts pel casc urbà hi havia unes quantes persones al voltant d’un corredor caigut: l’Emili ha patit una caiguda. He continuat i al pas per meta, m’han dit tercer, jo sabia que era quart i el pitjor era que tenia referència visual del tercer.

Cap al final de la tercera volta en passar per l’avituallament he vist que em venien a la saca en Martí i en Blasco, i m’ha tocat fer els darrers quilòmetres a fons per mantenir la posició. Quart finalment i la lluita per la tercera posició en la general s’haurà de decidir a Barcelona.

Avui ha guanyat en Salamero, segon el Miquel Llaudet i tercer l’Artero.

Fotos gentilesa del CC Serinyà

EL TOUR 2010. Dia 6. Dijous 22

Avui el dia s’aixeca lleig, boirós, fred (a les 9 del matí tenim 5º) Molta roba d’abric i a esperar. Ha plogut tota la nit, està tot moll i enfangat. Al matí plou a estones, però això no espanta al nombrós públic que de bon matí ja pren posicions. Amb xubasqueros, amb toldos, amb tota mena d’artilugis. Al migdia ja comença a estar l’arribada plena de gent i els corredors no arriben fins a les 5 de la tarda. Nosaltres els esperem a l’autocaravana confortablement veient l’etapa per la tele (francesa això si!). La boira va i bé, però a l’hora de l’arribada dels corredors la boira és molt espesa i no es veu més enllà dels 100 metres. Veiem l’etapa per la tele i quan falten 2 kms sortim a l’exterior, veiem l’arribada d’en Contador i l’Sleck. S’acaba l’etapa.


Anem cap a l’arribada i veiem els corredors a mesura que arriben, els esperen els ajudants que els donen roba d’abric, s’equipen i barrejats amb el nombrós públic baixen amb bicicleta cap a la Mongie.

Pobrets ! la majoria no fa bona cara: en Samuel, en Cadel Evans, en Freire. Altres tenen males puces com en Jens Voig. Tots porten escrit a la cara el patiment del Tour.

També veiem l’Andy Sleck com puja al cotxe que el porta a l’hotel. D’en Contador només veig la bici. Al vespre més pluja, demà tornem cap Espanya.

Dia 5. Dimecres 21

Jornada de descans que aprofitem per fer una etapa nosaltres: Tourmalet-Aspin-Arreau-Aspin-Tourmalet. L’Eloi, la Cristina i jo fem la nostra petita etapa reina. Baixar el Tourmalet pel costat de Sant Marie Campan, fem l’Aspin fins a Arreau, un toc, girem i tornem a pujar l’Aspin i el Tourmalet. El dia no ens acompanya gaire, només veiem el sol a Arreau, en canvi a l’Aspin tot és boira pixanera. Fem el Tourmalet amb boira pixanera i arribem a dalt ben molls i morts de fred. Per la meva banda, les cames comencen a notar l’acumulació dels dies de bici i les cames em pesen.

Dia 4. Dimarts 20

El temps acompanya, sol i calor, molta calor. Avui arriba el tour. Ens assabentem de l’hora de pas i anem a agafar posicions de bon matí. Portem cadires, aigua, crema protectora, la senyera i ... esperar. A la carretera no som els primers, però hi ha lloc. Cada vegada hi ha més i més gent de puja de la Mongie i també de l’altra banda.


La caravana publicitària comença a passar cap a les 11:15, entretenen al nombrós públic amb collonades de merxandatge fins que arriben els primers corredors. Abans ja ens havíem assabentat que hi havia un grup d’escapats amb l’Armstrong entre ells.

Passa el primer grup. Després el grup del líder (en Contador ja porta el maillot groc). Un altre grup nombrós. Pugen a molt bon ritme, a pesar de tot el Tour que porten, de l’etapa d’avui i de la calor que fa, deu n´hi do com van. Despenjat per darrera passa en Cavendish i un company del Columbia que l’estira: la seva cara de patiment és tot un poema (aquest dia no hagués apostat per ell, però carai quin tour que ha fet!)

Dia 3. Dilluns 19

Tenim bon dia. Avui sortida en BTT. Anem al pic de Midi. Poca cosa són 7 o 8 kms per una pista de pujada que comença ben suau i cada vegada més pendent fins que acabes amb la bici a coll per poder arribar-hi. Mentre pugem, veiem una trialera que a la baixada s’ha de provar si és pot fer.


Al Pic de Midi hi ha un observatori al qual només s’hi pot accedir a peu o bé amb un telefèric que s’agafa a la Mongie i que costa la friolera de 30 eurus. Arribem a 2.860 metres i es nota, els sobreesforços que fem a les últimes rampes, costen de recuperar. Bici a coll i cap a dalt. Les vistes del Pirineu són espectaculars. Us les recomano.

Baixem que ha trucat la Cristina Mascarreras que ja ha arribat a la Mongie i no la deixen pujar amb el cotxe. Passarà uns dies amb nosaltres per veure i viure el Tour. A la baixada el més perillós són les pedres que llencen les llames que hi ha a la muntanya (si llames, aquells rumiants que em pensava que hi eren típics de la Pampa Argentina).


En baixar agafem un corriol trialer, estret i ben parit, que ens porta al quilòmetre 3 de la pujada al Tourmalet per la banda de Luz. Pugem per l’asfalt i baixem per la banda de la Mongie fins a trobar la Cristina. Per avui ja estarà bé d'entrenament en alçada, buf!

Dia 2. Diumenge 18

El dia ja s’aixeca millor, em llevo i des del cim del Tourmalet veig el Pic de Midi i això és bon senyal. Avui l’etapa Tourmalet-Luz Ardiden-Tourmalet. Avui farem un parell de colls amb la BTT amb rodes de carretera: baixem Tourmalet cap a Luz Saint Sauver i pugem Luz Ardiden (és senyor port de primera), baixem i fem el Tourmalet des de Luz, vessant que no havia fet mai i que és tant o més maca que la de la banda de Saint Marie Campan. Aquesta banda l’ambient de Tour és encara més accentuat que l’altre francesos (suposo que perquè el final d’etapa del dijous serà per aquest costat) i això que avui és diumenge i encara falten 4 dies. Hi ha autocaravanes, tendes de campanya, zones d’acampada plenes de gent. Persones de tot arreu: del país basc, espanyols, danesos, luxemburguesos, països baixos, noruecs, deu n’hi do de catalans, i molts i molts de francesos que són a casa.

Avui el dia és esplèndit i les vistes espectaculars.

Fem amistat amb una parella de navarresos que ell, en Perico, és de Villaba i és veí del Miguel Indurain (que petit és el món) i també una parella de jubilatas (com diu el mateix Luis) de Madrid. Són gent experimentada en acampada amb autocaravana que ens ajuda fer funcionar alguns dels gatgets que no acabaven de funcionar correctament. També ens donen alguns bons consells sobre com fer-ho per ser autosuficient durant uns quants dies a la muntanya.

Dia 1. Dissabte 17

El dissabte el Tourmalet ens rep amb amb boira pixanera i força fred, per tant, les vistes a fer punyetes. Tot i així, es respira ambient de Tour, cotxes amunt i avall i autocaravanes. Arribem a la Mongie i tot és plé d’autocaravanes, i les que arriben ! nosaltres en som una més.


En primer lloc, ens instal•lem a la Mongie i amb l’Eloi fem un reconeixement amb les bicis i ens arribem a dalt de tot. Comprovem que no hi ha ningú instal•lat a la vora de la carretera que porta fins al cim. Això ens fa pensar que la gendarmerie no deixa fer-ho. Efectivament, trobem algun cotxe aparcat a la vora que porta un paperet on avisa que l’ha de treure i que sinó hi haurà sanció, i de les fortes. A dalt encara fa més fred, però trobem un camí on hi ha instal•lades diverses autocaravanes i encara queda lloc per algunes més. Baixem a tota pastilla (arribem a la Mongie mig morts de fred), agafem el vehicle i cap amunt. Quedem instal•lats a 100 metres de l’arribada (le sommet que diuen ells).
Més endavant parlant amb les altres persones que hi ha acampades ens assabentem que el dijous pujarà el president Sarkozy i, segurament per això, no deixen acampar a banda i banda de la carretera.

El Tour 2010. El Tourmalet fa 100 anys

Hem reservat uns dies de les vacances d’aquest estiu per gaudir del Tour 2010.

Aquest any 2010 és l’anniversari del Tourmalet, fa 100 anys que el Tour hi va pujar per primera vegada. El Tour li ha volgut fer un homenatge fent-hi passar dues etapes.

Varem sortir del divendres 16, hem fet nit a Bielsa i l’endemà cap al Tormalet.

En bici anem a estirar cames des de Bielsa fins al Parador de Pineta i tornar.

Ens emportem les BTT i dos jocs de rodes (muntanya i carretera)

Fa 100 anys que el Tour va pujar per primera vegada aquest cim

Caixa Girona Porqueres

TERCER GENERAL FINAL

El circuit de Porqueres ja és un vell conegut dels que disputem el Caixa Girona. Sense gaire desnivell, amb baixades ràpides i amb zones de planer on es va gas a fons. En resum, és un circuit on no hi ha lloc per reposar.

Hi arribo amb el tercer de la general amb possibilitat de lluitar pel segon lloc amb en Miquel. El primer ja és la sarró d’en Perto.

Avui, igual que a la cursa de Mont-Ras també ha vingut en Toti Codony que suposo que vol aprofitar l’estat de forma que porta.

A la sortida surt primer en Miquel, entra primer al bosc i tiba fort. En arribar al planer l’avanço i provo de fer distància. Quan ja he aconseguit agafar uns metres faig la primera cagada del dia: passo de llarg d’un viratge a l’esquerra i haig de recular. Perdo l’avantatge que tenia sobre en Miquel. Reculo i em poso a roda d’ell. Fem camí i ens atrapa en Toti que se’ns en va com vol.

Faig la pujada i faig la baixada concentrat, aconsegueixo fer un xic de distància respecte a n’en en Miquel en els planers. M’equivoco per segona vegada en un altre desviament a l’esquerra (vaig anar a fer el circuit, però no estava tot marcat). En Miquel em torna a atrapar. Jo ja he gastat 2 cartutxos i ell cap. Ell ho prova i poc a poc va fent forat. Finalment guanya en Toti, en Miquel segon i jo tercer.

Això ha suposat que a la general he fet tercer a 2 punts d’en Miquel.

http://www.mxpro.com/BTT/2010/cla1006.pdf

S’ha acabat el Caixa Girona 2010. Serà fins l’any que ve. Segurament no se’n dirà Caixa Girona. Però esperem que es faci igualment.

Ara a rematar la Copa Catalana.