.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre
Etapa 4.
Divendres dia 12
Luz-Saint Sauver – Oloron
Hem sortit de Luz Saint Sauver que ja amenaçava pluja. Vaig de mig temps: perneres, armilla, buf, perquè fa mitja fred i la carretera pica avall. Anem direcció Argelés Gazost. Una població molt maca i hem agafat direcció la vall de Azen a buscar l’Aubisque per la banda del Soulour.
Algunes gotes de pluja però res seriós.
Comença l’ascensió a la vall d’Azen, en començar les primeres rampes, tenia calor i m’he tret roba, però uns quilòmetres més enllà s’ha posat a ploure de valent i m’he hagut de tornar a abrigar. De fet ja hi ha rètols que anuncien el Soulour i l’Aubisque, però tret de les rampes inicials, el terreny es suavitza moltíssim fins arribar a Arrene on comença el Soulour i una pluja suau que anirà augmentant a mesura que vaig pujant (per fer-ho més dificil). Són 7 km que deu n’hi do (7,5 i 8%) i a dalt fot un fred que pela. Faig cim i no m’hi penso gaire i agafo la baixada que em portarà a rematar l’ascensió a l’Aubisque. La carretera és dolenta, ben molla i hi ha una boira com la d’ahir que no es veu res. La carretera és autènticament d’alta muntanya amb una barana de pedra antiga i a la dreta es pot intuir tota una vall que en un dia de bona vista ha de ser preciós.
Són 10 km més fins dalt l’Aubisque. Sort que els primers són de baixada, però amb la fred que agafo gairebé m’estimaria més pujar. Vaig fent la pujada i, com sempre, els darrers km són els de més % de pujada, l’últim al 8,5%. Arribo a dalt mort de fred, moll, etc. Faig les fotos i em canvio de dalt a baix. Menjo quelcom al refugi de l’Aubisque (on et claven de valent) i ben abrigat cap avall sota la pluja i la fred. Porto samarreta d’hivern, dues jaquetes d’hivern, pantalons llargs, pèucs. Arribo a baix a Laruns, però no entro en calor fins uns quans km més endavant, em trec alguna peça de roba. Llavors la resta de l’etapa ja és tot rodar en planer fins Oloron. Un xic de vent de cara i prou. Havia de fer la D-918, però me l’he passat perquè no estava gaire ben senyalitzada i n’he agafat una altra, la D-920 que us la recomano, és tranquil·la i es passa per uns pobles molt tranquils amb cases que semblen de postal.
Avui una etapa un xic més curta, però quan arribo a Oloron em trobo més cansat que mai, entre la pluja i el cansament acumulat, les forces estan minvant.
Volia acabar a Arette, però varem agafar allotjament a Oloron.
Total 4:15 hores, 98 kms i 1750 kcal
Em arribat a l’hotelet, que avui, a diferència d’ahir, si que és del segle XXI.
Vejam si demà podem acabar el repte de travessar el Pirineu, encara que sembla que l’indicador de les forces ja marca reserva.
Del 9 al 13 de setembre
Etapa 4.
Divendres dia 12
Luz-Saint Sauver – Oloron
Hem sortit de Luz Saint Sauver que ja amenaçava pluja. Vaig de mig temps: perneres, armilla, buf, perquè fa mitja fred i la carretera pica avall. Anem direcció Argelés Gazost. Una població molt maca i hem agafat direcció la vall de Azen a buscar l’Aubisque per la banda del Soulour.
Algunes gotes de pluja però res seriós.
Comença l’ascensió a la vall d’Azen, en començar les primeres rampes, tenia calor i m’he tret roba, però uns quilòmetres més enllà s’ha posat a ploure de valent i m’he hagut de tornar a abrigar. De fet ja hi ha rètols que anuncien el Soulour i l’Aubisque, però tret de les rampes inicials, el terreny es suavitza moltíssim fins arribar a Arrene on comença el Soulour i una pluja suau que anirà augmentant a mesura que vaig pujant (per fer-ho més dificil). Són 7 km que deu n’hi do (7,5 i 8%) i a dalt fot un fred que pela. Faig cim i no m’hi penso gaire i agafo la baixada que em portarà a rematar l’ascensió a l’Aubisque. La carretera és dolenta, ben molla i hi ha una boira com la d’ahir que no es veu res. La carretera és autènticament d’alta muntanya amb una barana de pedra antiga i a la dreta es pot intuir tota una vall que en un dia de bona vista ha de ser preciós.
Són 10 km més fins dalt l’Aubisque. Sort que els primers són de baixada, però amb la fred que agafo gairebé m’estimaria més pujar. Vaig fent la pujada i, com sempre, els darrers km són els de més % de pujada, l’últim al 8,5%. Arribo a dalt mort de fred, moll, etc. Faig les fotos i em canvio de dalt a baix. Menjo quelcom al refugi de l’Aubisque (on et claven de valent) i ben abrigat cap avall sota la pluja i la fred. Porto samarreta d’hivern, dues jaquetes d’hivern, pantalons llargs, pèucs. Arribo a baix a Laruns, però no entro en calor fins uns quans km més endavant, em trec alguna peça de roba. Llavors la resta de l’etapa ja és tot rodar en planer fins Oloron. Un xic de vent de cara i prou. Havia de fer la D-918, però me l’he passat perquè no estava gaire ben senyalitzada i n’he agafat una altra, la D-920 que us la recomano, és tranquil·la i es passa per uns pobles molt tranquils amb cases que semblen de postal.
Avui una etapa un xic més curta, però quan arribo a Oloron em trobo més cansat que mai, entre la pluja i el cansament acumulat, les forces estan minvant.
Volia acabar a Arette, però varem agafar allotjament a Oloron.
Total 4:15 hores, 98 kms i 1750 kcal
Em arribat a l’hotelet, que avui, a diferència d’ahir, si que és del segle XXI.
Vejam si demà podem acabar el repte de travessar el Pirineu, encara que sembla que l’indicador de les forces ja marca reserva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario