BI6000 ASSOLIT !!!

Hem fet la pedalada de l’estiu
En Xevi, l’Eloi i jo mateix hem pedalat durant 3 dies per les Vall de Ribes i de Camprodon.
1r dia.
A les 8 del matí, amb un temps frescot que amenaçava a pluja, en Jaume de BI6000 ens fet entrega del road book, ens ha donat algunes indicacions bàsiques (que anéssim en compte aquí i allà).
És peculiar la seva manera de descriure les etapes: la primera i la tercera són entretingudes, i la segona serà de més rodar. Suposo que quan diu entretingudes, volia dir dures.
Al primer quilòmetre he patit una punxada en el tubular, això se’n diu mala sort! Però sempre val més avui que no en una cursa, oi?
Han començat a caure quatre gotes i semblava que el dia pintava malament.
La primera part del recorregut una barreja de pistes més o menys bones, algun sender. Al km 8 Coll de Arrencafels primeres vistes fantàstiques. Fins que no li hem agafat el tranquillo al road book no hem avançat amb més celeritat. Hem esmorzat a Beget. Allà ens hem ajuntat amb en Tito i la Ester, una parella de Castelló que també que havia sortit una estona abans que nosaltres i que s’havien perdut. Sortirem direcció Rocabruna, varem coronar i amunt i avall (més amunt que avall) fins a la Frontera de Coll d’Ares on varem fer fotos i reagrupament. Vàrem anar a donar la volta per una pista francesa per acabar tornant a Molló a segellar al Hotel Calitxó. Varem menjar unes barretes, beure unes coles. En Tito ens va fer una reparació d’emergència al portaequipatges de l’Eloi. Cap Espinavell i apa! El Costabona, collons que és llarg. Bones vistes, però les forces començaven a estar justes i cadascú va pujar al seu ritme. A dalt reagrupament, ens hem abrigat i cap a Setcases hi hem arribat a les 7 de la tarda.
Ens hem instal·lat a la Cabanya on hem estat molt bé. Durant el sopar ens ha atès un àngel que es deia Miriam, bon menjar i abundant.

2n dia.
Bon esmorzar a la Cabanya, a l’alçada del sopar. Ens han entregat un fabulós picnic
Oli a les cadenes i cap a Vilallonga a segellar. Hem enfilat la pujada llaaaaarga de la pista que ens ha de portar de Tregurà fins a Ribes de Freser i on farem el cim de la BI6000 just a sota del Balandrau.
Avui sobra l’equipatge encara més que ahir.
Al cim hem trobat 4 nois que també feien el BI6000 en tres dies i que havien sortit abans que nosaltres. Ens hem saludat i ells han continuat el recorregut. Les vistes avui són fantàstiques també.
En el cim, ens hem abrigat i hem fet fotos i cap avall fins a Ribes. A la baixada hem gaudit baixant a tota pastilla.
Em segellat a Ribes i hem enfilat la carretera del Coll de Jou amb un plugim i l’equipatge que cada vegada pesava una mica més. Els equipatges ens obligaven a pujar a un ritme més suau.
Quan restaven uns 4 o 5 km per fer cim en Xevi ha proposat de menjar-nos el picnic. Ha anat bé l’aturada, hem reposat forces i hem fet el cim al Coll de Jou. Al cim, ens han atrapat el grup de 4. Ens hem abrigat i hem començat la baixada fins a Ripoll. Avui anàvem bé de temps i volíem arribar a temps per veure la final dels 100 metres a l’olimpíada.
Al final de la baixada ens hem aturat a treure roba i allà ens han atrapat en Tito i l’Ester. Hem fet junts els tres grups cap a Ripoll. El grup dels 4 s’han avançat però tot i així hem arribat en primer lloc a l’hotel la Solana del Ter cap a les 4 de la tarda.
Ens hem pogut dutxar amb tranquil·litat i asseure’ns a la sala d’estar de l’hotel amb en Tito i l’Ester i poder congeniar.
En Xevi ha tingut la brillant idea de deixar l’equipatge a l’hotel i passar-lo a recollir el diumenge.
Hi havien rumors que els àpats a l’hotel no eren massa bons, però a l’hora de la veritat va ser bo i abundant.
Varem quedar entesos amb en Tito i l’Ester per fer la ruta de l’endemà plegats

3r dia.
Al matí l’esmorzar també va estar bé. Ens varen fer entrega del picnic i, en marxa!
Em començat ja enfilant la pujada cap a Santa Maria de Besora. Avui ens ho hem agafat molt bé. Aturada per aquí, foto per allà. En fi, sense pressa.
El recorregut ha valgut la pena, les vistes del Ripollès molt maques.
Hem trobat unes fangueres de pebrots al capdamunt abans del Castell de Milany tal i com havia dit en Jaume.
Em fet un mos i mitja part a Vallfogona després d’una baixada de vertigen.
La segona part del recorregut, és quan s’ha fet dur de veritat. La pujada al coll de Pal fa que ens haguem d’esforçar de veres. El darrer tram s’ha de fer a peu. Sort que hem deixat l’equipatge a l’hotel!
La baixada del coll ha generat dubtes entre nosaltres que si per aquí que si per allà. Finalment, hem trobat la pista que anava fins l’Abella i d’aquí fins a Llanars.
Ens pensàvem que ja tot era planer fins a Camprodon, però ens restava una sorpresa, encara hem fet una bona pujadeta per anar a buscar una trialera de baixada que ha estat una bona manera d’acabar la ruta.
Llàstima que entre les fotos, les errades de navegació i els reagrupament se’ns ha fet un xic tard i l’hem fet sense gaire visibilitat, però valia la pena.
Cap a la oficina de BI6000 on hem comentat breument la jugada amb en Jaume i ens hem fet les fotos de rigor.
Ens hem acomiadat dels companys d’excursió: en Tito i l’Ester amb el compromís per part nostre de fer-los una visita a Castelló.

Us ho recomano!

Això si, cadascú que sigui conscient de les seves possibilitats. Que esculli fer-ho en el nombre de dies que s'ajustin al seu estat de forma perquè sinó no podrà gaudir de la ruta.