L'ENTRENAMENT
Una vegada tenim la motivació, els objectius, encara no hem fet res. Ens hem de posar a treballar, s’ha d’entrenar.
Tenim diferents possibilitats:
Sortir a fer el vol amb bicicleta, això ens farà millorar la nostra condició física. No obstant, una vegada assolit el costum de sortir a fer el vol, si volem millorar encara més, haurem de agafar-nos l’entrenament més seriosament.
Tenim dues possibilitats:
Primera possibilitat. L’entrenament autodidacta.
Un mateix es pot preparar un pla d’entrenament a partir del coneixement que es té d’un mateix i dels mètodes d’entrenament que pot aprendre o conèixer.
Els pros i contres de ser autodidacta:
Pros:
- No depens de ningú més per planificar l’entrenament al teu gust, és la personalització portada al màxim extrem.
- Ningú es coneix tan bé com un mateix.
- És barat.
Contres:
- Calen uns coneixements previs mínims per començar: internet, revistes de ciclisme, llibres d’entrenament
- Pot ser que no et coneguis tan bé com et penses.
- Els límits els posen els teus mateixos coneixements. Si no et saps més, no en saps més !
Segona possibilitat. L’entrenador personal.
Un professional que a partir d’una proves prèvies (prova d’esforç i d’unes anàlisis) ens confeccionarà un entrenament personalitzat. Avui molts corredors tenen un entrenador a l’igual que molta gent va al gimnàs i te un personal trainer. Això sí, tingueu en compte que d’entrenadors és com de lampistes, informàtics o economistes; n’hi ha de bons i de dolents (bé d’economistes bons, no sé si n’hi ha, he, he).
Sigui quin sigui la opció que escollim, ens trobarem que cada dia de la setmana es fa un entrenament diferent. Uns dies més intens, altres menys, uns dies més llarg, altres més curt. Tampoc es fa el mateix tipus d’entrenament el desembre que el febrer. Al començament és fa un entrenament més genèric: de fons, per perdre pes i fer una base de kilòmetres i també un xic de gimnàs. Més endavant ja es fa entrenament més específic amb pujades, sèries, esprints, tècnica, etc.
Personalment, ja fa molts anys que faig BTT. Al començament tots anàvem a córrer el diumenge i entre setmana es sortia un parell de dies a fer al vol.
Posteriorment, es sortia cada dia, fins que l’únic que aconseguies era quedar cansat pel dia de la cursa.
Calia buscar ajuda, o bé d’algun company amb més experiència que ens volgués explicar què feia ell. (Cosa difícil, perquè en el nostre món, no hi ha massa gent disposar a compartir res).
Es podia buscar un professional (un entrenador). S’havia d’entrenar seguint un mètode: el dilluns recuperar, dimarts rodar, dimecres a fer sèries, etc.
Durant un temps vaig tenir l’ajuda d’un amic corredor que em va preparar uns entrenaments (durs de collons).
Finalment, ja fa molts anys que em faig el meu propi pla d’entrenament a partir dels coneixements que tinc d’aquest món, i de la informació que he anat recopilat durant tots aquests anys, i no em puc queixar com m’han anat les coses.
Una de les coses més importants de l’entrenament, i que sovint es descuida, és el descans. Cal dormir les hores necessàries i reposar els dies que calgui.
Per practicar esport, i si es volen fer curses de bicicleta encara més, cal fer una revisió metge prèvia ben feta (no només el paper per treure la llicència).
No pot ser gastar-nos 3.000 € en una bicicleta i estalviar 40€ d’una revisió, vejam si farem riure!
Si volem competir ens haurem de treure una llicència.
Per acabar dir-vos que per fer qualsevol tipus d’esport és molt important cuidar l’alimentació i en el ciclisme pot ser encara més si cal, atès que és un esport on el pes condiciona molt el rendiment del corredor.
Com en cas de l’entrenament també hi ha professionals, en aquest cas dietistes que us poden fer una dieta específica.
No obstant això, tan si aneu en bicicleta com si no, i com a regla general, el secret està en menjar poc i sovint, una alimentació variada, beure força, i llestos !
Tenim diferents possibilitats:
Sortir a fer el vol amb bicicleta, això ens farà millorar la nostra condició física. No obstant, una vegada assolit el costum de sortir a fer el vol, si volem millorar encara més, haurem de agafar-nos l’entrenament més seriosament.
Tenim dues possibilitats:
Primera possibilitat. L’entrenament autodidacta.
Un mateix es pot preparar un pla d’entrenament a partir del coneixement que es té d’un mateix i dels mètodes d’entrenament que pot aprendre o conèixer.
Els pros i contres de ser autodidacta:
Pros:
- No depens de ningú més per planificar l’entrenament al teu gust, és la personalització portada al màxim extrem.
- Ningú es coneix tan bé com un mateix.
- És barat.
Contres:
- Calen uns coneixements previs mínims per començar: internet, revistes de ciclisme, llibres d’entrenament
- Pot ser que no et coneguis tan bé com et penses.
- Els límits els posen els teus mateixos coneixements. Si no et saps més, no en saps més !
Segona possibilitat. L’entrenador personal.
Un professional que a partir d’una proves prèvies (prova d’esforç i d’unes anàlisis) ens confeccionarà un entrenament personalitzat. Avui molts corredors tenen un entrenador a l’igual que molta gent va al gimnàs i te un personal trainer. Això sí, tingueu en compte que d’entrenadors és com de lampistes, informàtics o economistes; n’hi ha de bons i de dolents (bé d’economistes bons, no sé si n’hi ha, he, he).
Sigui quin sigui la opció que escollim, ens trobarem que cada dia de la setmana es fa un entrenament diferent. Uns dies més intens, altres menys, uns dies més llarg, altres més curt. Tampoc es fa el mateix tipus d’entrenament el desembre que el febrer. Al començament és fa un entrenament més genèric: de fons, per perdre pes i fer una base de kilòmetres i també un xic de gimnàs. Més endavant ja es fa entrenament més específic amb pujades, sèries, esprints, tècnica, etc.
Personalment, ja fa molts anys que faig BTT. Al començament tots anàvem a córrer el diumenge i entre setmana es sortia un parell de dies a fer al vol.
Posteriorment, es sortia cada dia, fins que l’únic que aconseguies era quedar cansat pel dia de la cursa.
Calia buscar ajuda, o bé d’algun company amb més experiència que ens volgués explicar què feia ell. (Cosa difícil, perquè en el nostre món, no hi ha massa gent disposar a compartir res).
Es podia buscar un professional (un entrenador). S’havia d’entrenar seguint un mètode: el dilluns recuperar, dimarts rodar, dimecres a fer sèries, etc.
Durant un temps vaig tenir l’ajuda d’un amic corredor que em va preparar uns entrenaments (durs de collons).
Finalment, ja fa molts anys que em faig el meu propi pla d’entrenament a partir dels coneixements que tinc d’aquest món, i de la informació que he anat recopilat durant tots aquests anys, i no em puc queixar com m’han anat les coses.
Una de les coses més importants de l’entrenament, i que sovint es descuida, és el descans. Cal dormir les hores necessàries i reposar els dies que calgui.
Per practicar esport, i si es volen fer curses de bicicleta encara més, cal fer una revisió metge prèvia ben feta (no només el paper per treure la llicència).
No pot ser gastar-nos 3.000 € en una bicicleta i estalviar 40€ d’una revisió, vejam si farem riure!
Si volem competir ens haurem de treure una llicència.
Per acabar dir-vos que per fer qualsevol tipus d’esport és molt important cuidar l’alimentació i en el ciclisme pot ser encara més si cal, atès que és un esport on el pes condiciona molt el rendiment del corredor.
Com en cas de l’entrenament també hi ha professionals, en aquest cas dietistes que us poden fer una dieta específica.
No obstant això, tan si aneu en bicicleta com si no, i com a regla general, el secret està en menjar poc i sovint, una alimentació variada, beure força, i llestos !
A entrenar s'ha dit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario