La QH

La Quebrantahuesos 2008

Ja en tenim 10!
La desena edició ha estat dura, com sempre, però com que és la més recent, és la que es recorda més. Encara fan mal les cames.

Com ha estat la marxa?
En primer lloc, de bon matí, ja costa d’arribar al poble, els accessos a Sabiñánigo queden colapsats a les 7 del matí. Nosaltres veníem de Santa Cília de Jaca i tota la carretera en caravana.
Finalment aparco en un caminet, i deixo el cotxe a la Maria, baixo la bici i em dirigeixo a la sortida. Com jo, ho fa molta més gent, perquè és impossible d’arribar al poble amb cotxe.
Costa una mica trobar l’entrada als calaixos de sortida perquè hem de passar tots per l’accés.
Les persones que ja hi hem participat més vegades, tenim un dorsal amb un color i això ens dona accés a una mena de graella de sortida. Sortida amb calaixos segons el millor temps que te cadascú a la QH (és com la graella del Caixa Girona). Els que no han vingut mai, van al darrera de tot. Jo tenia el color verd per un millor temps de 7:03 hores. (Aquest és el temps que els consta a ells, però jo tinc un diploma de menys de 7 hores, en fi, no ens discutirem per això).
Em poso al calaix pels verds i a esperar la sortida. El dia promet calor, anem tots en màniga curta, no tenim gens de fred i són les 7:30 del matí.
Connectem amb la cadena Ser, dos helicòpters ens sobrevolen.

A les 7:35 donen la sortida, passen 2 o 3 minuts fins que ens comencem a moure i COMENÇA la marxa. Com sempre es va molt ràpid, anem direcció Sabiñánigo a buscar l’entrada sud, travessem el poble on els carrers són plens de gent (tanta com si fos una etapa del Tour). Agafem la carretera que ens portarà cap a Somport. A tota castanya per aquells planers, constantment passen ciclistes amb dorsal blanc que ens atrapen, volen millorar posició, tot i que vaig ràpid procuro no gastar massa energia en els planers. Tota l’estona alerta per evitar caigudes, es va molt i molt ràpid.

Comencem a fer les primeres rampes de Somport i llavors si que agafo un ritme i fins a dalt de tot. Durant la pujada les sensacions no són excessivament bones. A dalt agafo un diari per abrigar-me a la baixada (cada revolt perillós està senyalat per una persona amb bandera vermella), faig la baixada molt de pressa, cap al final de la baixada per la part francesa, la carretera empitjora i els revolts són més tancats, em trobat una caiguda, però no val badar, esquivem l’ambulància (quina organització! l’ambulància hi ha arribat en un moment).

Fem camí fins el Marie Blanque, a roda, menjar i beure. Comença el port: els primers kms són fàcils, es fan amb el plat posat. Un que no l’ha fet mai em pregunta quan comença la part dura, li dic, que fins el km 4. Afago aigua a l’avituallament i comença la part dura, la faig sense forçar jugant amb el 26 dret i assegut amb el 29. Coronem el Marie Blanque i fins l’avituallament. Agafo provisions i bec tan com puc, fa molta calor.
Fem la baixa, hi ha algun revolt molt perillós, trobo una caiguda. Fem els planers fins al Portalet i menjo per recuperar.

Comencem el Portalet i ja em noto que no vaig bé, tinc les cames buides. Una vegada més hauré de fer tot el port amb la reserva. Faig el primer tram (són 15 kms) regulant les poques forces que em queden, sort que hi ha ombres. Arribo a l’avituallament, menjo i bec i comença la segona part del port, la que no te ni una ombra, amb llargues rectes i on veus encara tot el que et queda. Els quilòmetres finals si que són durs, però no ho semblen, els fas encara que no tinguis forces perquè hi tanta gent com una etapa del Tour, ple de gent que t’anima, et dóna veure, menjar, etc. Molt de bascos (aquesta gent són l’hòstia). Agafo un diari per fer la baixada del Portalet, ja tinc alguna estrebada als bessons i els abductors.

Girem cap a Hoz de Jaca, mal camí, i 2 quilòmetres molt durs. Passem el poble fem una baixadeta perillosa i encarem els darrers quilòmetres de la marxa en grup, hi ha divereses estrebades (sempre n'hi ha de nerviosos), però acabem formant un grup nombrós. Arribem a la meta, hem col·loco en posició immillorable per l’espring, però quan ho provo, tinc una estrebada a l’abductor que m’obliga a seure i finalment entro el 4t o 5è del grup de cap a 50 que veníem.

A l’arribada hi ha la family i els amics. Estic cansat de collons, intento recuperar-me poc a poc. Al cap d’una estona ja puc menjar un bon plat de pasta, beure cervesa i comentar la jugada.

Temps en Mª Blanque: 3:26:13
Temps en Hoz de Jaca: 6:38:54
Temps arribada: 7:12:09
Velocitat: 28,46
Posició en la categoria F: 161 Total en la categoria: 1851
Posició en la general: 1309 Total en la general: 8067