La Tramunbike

Per fí s’ha acabat ! La tramunbike.
No l’havia fet mai, i no s’acudeix res més que fer-la l’any del desè aniversari!!

En fi, la cursa:
A la sortida la organització ha premiat els corredors més fidels a la cursa amb un maillot personalitzat: maco el detall! Alguns dels corredors han decidit córrer la cursa d’avui amb ell posat, també maco el detall.
Hem sortit per la pujada d’asfalt gas a fondo fins Xanacs on hem deixat l’asfalt i em fet el primer tram a peu (era tot un presagi) i ha començat el tant pregonat tram de corriols. Corriols si, però meitat a peu, meitat a cavall, baixades heavys i fins a les Encies. Fins aqui la primera part de la cursa.
A partir de les Encies, la cursa ha canviat, hem canviat les dificultats tècniques, per les del terreny: fang i més fang. La mecànica ha començat a patir, la cadena s’enganxava, el canvi de plat i pinyons era una loteria. Calia ser prudent i conservar la mecànica. Corriols i més corriols, de pujada, de baixada de secs i de molls, això si, tot a cavall, llàstima que ja era tard, les cames ja estaven fetes caldo.
Finalment el darrer tram de cursa tot per pista fins a Salt. Les forces anaven justes i l’he fet tot sol, volia, però no podia. La pilastra i fins a Salt.
M’han picat 4:08, el meu polar 4:02 (no ho entenc, els temps no coincideixen mai). Ara, ha recuperar-se, que ja costarà.
A l’arribada, menjar i beure tant com volies. He esperat en XEvi, que quan s’ha cansat li ha fotut pel dret i cap a caseta.

La gran quantitat de pluja dels darrers dies ja feia pensar que el circuit seria més dur del previst. La propaganda de la cursa deia que aquest any havien decidit fer-ne una edició especial amb tot de camins inèdits. Collons! Inèdits no ho sé, però hi havia molt de tram a peu ( i no era per culpa de la pluja, era perquè no eren ciclables). Molts corredors, tant dels primers com dels de més endarrera, han comentat que hi havia molts de trams a peu, impossibles de fer a cavall de la bici. Si els primers, en millor forma i millor tècnica no els feien a cavall, compta tu, els altres. Com ha dit un corredor a n’en Pep Permanyer: “... deu n’hi do! I hi ha qui es queixa de les Guilleries perquè hi ha massa trams a peu.” A la cursa hi ha hagut abandonaments perquè s’han cansat d’anar a peu, també per avaria causades perquè la mecànica ha patit molt.
El balanç: cursa molt dura, bons avituallaments, ben marcada, menjar i beure abundant a l'arribada.
Ai les cames! Veuràs quines agulletes, sort que demà tinc massatge.

Una reflexió final: Organitzar un bona cursa equival a fer-la com més dura millor?

Per cert, algú sap que hi fa un pop up o finestreta emergent del reial madrit a la web de la tramumbike?