Ja hem fet la primera de l'any 2009.
A la primera sempre va bé retrobar els companys, després de tants anys, en aquest món, hi tinc amics, coneguts, saludats i fins i tot parents. Fas petar la xerrada amb l'un i l'altre. Que si aquests s'ha canviat d'equip, que si a l'altre el paguen, que si al de més enllà li donen la bicicleta, una mica de safareig per aqui i per allà, i a preparar la sortida.
Jo mateix aquest any estreno club, torno a córrer amb el Club Ciclista Banyoles.
Bon sol, però de bon matí fotia fred. He saludat als companys de Bici Oci, hem comentat la jugada i cap a al sortida.
Renoi quan de fang! De fet, no hi he vingut enganyat, ja hi comptava. Però recordava el terreny sorrer i pensava que no n'hi hauria tant.
Doncs, n'hi havia, i molt! de basses n'hi havia moltes, zones de fang com pastetes, zones on la traçada bona era un rierol. Ara bé, a Maçanet són afortunats, tot i així, tot el circuit era ciclable en un 99%. El recorregut era molt similar al dels darrers anys.
La sortida ha estat la típica de sempre. He trobat a faltar molt de ritme perquè em passava molta gent. La gent està molt valenta per ser el temps que som, i això sense entrenar!
Els primers quilòmetres són de molta pista, fins que no hem arribat als corriols i trialeres que no hem pogut agafar aire, no m'he començat a trobar millor. A partir d'aqui ja ha estat anar fent, cap al final marcava reserva, però ja l'hem fet. Ha estat exigent, espero que es posi bé, com un bon "entreno".
A la primera sempre va bé retrobar els companys, després de tants anys, en aquest món, hi tinc amics, coneguts, saludats i fins i tot parents. Fas petar la xerrada amb l'un i l'altre. Que si aquests s'ha canviat d'equip, que si a l'altre el paguen, que si al de més enllà li donen la bicicleta, una mica de safareig per aqui i per allà, i a preparar la sortida.
Jo mateix aquest any estreno club, torno a córrer amb el Club Ciclista Banyoles.
Bon sol, però de bon matí fotia fred. He saludat als companys de Bici Oci, hem comentat la jugada i cap a al sortida.
Renoi quan de fang! De fet, no hi he vingut enganyat, ja hi comptava. Però recordava el terreny sorrer i pensava que no n'hi hauria tant.
Doncs, n'hi havia, i molt! de basses n'hi havia moltes, zones de fang com pastetes, zones on la traçada bona era un rierol. Ara bé, a Maçanet són afortunats, tot i així, tot el circuit era ciclable en un 99%. El recorregut era molt similar al dels darrers anys.
La sortida ha estat la típica de sempre. He trobat a faltar molt de ritme perquè em passava molta gent. La gent està molt valenta per ser el temps que som, i això sense entrenar!
Els primers quilòmetres són de molta pista, fins que no hem arribat als corriols i trialeres que no hem pogut agafar aire, no m'he començat a trobar millor. A partir d'aqui ja ha estat anar fent, cap al final marcava reserva, però ja l'hem fet. Ha estat exigent, espero que es posi bé, com un bon "entreno".
Ah! me'n descuidava, també he fet el primer pòdium de l'any, això sí, l'esglaó de baix de tot, el tercer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario