És la primera vegada que participo a la Copa Catalana de Flix.
Me n’hi vaig el divendres i el dissabte al matí aprofito per fer un parell de voltes al circuit i també veure el tram de CRI.
Circuit força planer, per a rodadors combinat amb corriols dins el bosc molt ràpids i baixades també molt ràpides.
Dissabte dia 17/04/2010
El dissabte CRI sota una fina pluja que converteix el circuit en molt perillós perquè s’hi fa fang i també perquè hi ha algunes zones de pedra que, si són molles, no es pot mantenir l’equilibri. Diversos corredors pateixen caigudes.
La CRI és llarga (més de 5 km), però com que el circuit és molt ràpid el primer veterà no triga gaire més de 14’
M'agrada fer la CRI, és una cosa ben parida. Faig un bon escalfament perquè és molt explosiva i cal sortir a tope des del començament. Sortim des de la rampa amb l’àrbitre que compta enrera: cinc, quatre, tres, dos, un i gas!!!!.
Faig una bona contrarrelotge atrapo al del davant que ha sortit 30” abans, tot i així faig cinquè. Cap a reposar que demà a les 10 hi tornem.
http://www.ocisport.net/media_items/12/95/classificacions/General%20Flix%20CRI.doc
Diumenge dia 20/04/2010
A les 9.50 a la graella de sortida, per sortir a les 10. Com que vaig 3r de la general, surto de la graella dels top 10. Això fa que pugui sortit al davant i així el risc de caiguda a la sortida no és tant alt.
Sortim al darrera als cadets. A la primera volta ens fan sortir per un tram d’asfalt de més de 2 kms que se’m fa etern. Pateixo fins que arribem al primer corriol dins del bosc. Allà estic en el meu ambient, baixada ràpida i un corriol ben ràpid, vaig cinquè veterà, comencem a “doblar” corredors d’altres categories, en arribar a un tram de pedres faig una apretada i em poso tercer, tinc Salamero just al davant, en un tram de planer que hi ha a mig circuit ja m’ha agafat uns metres. Tinc un altre veterà just al darrera en Miquel, que és de la zona i al qual tothom anima, procuro posar corredors doblats entre ell i jo.
Passo per meta i comença la segona volta on si fem el tram revirat i més bonic del circuit, ja vaig sol, encara que tinc a prop altres veterans que em van a la saca, els dos primers no els veig.
A la tercera volta, rodo còmode, però concentrat, veig que s’apropa un veterà és l’Artero, trobem doblats que avanço, però m’atrapa abans de la zona de lloses de pedra. Es posa al davant i el deixo fer, no se’n va. En sortir de les pedres l’ataco i agafo primer la baixada, a partir d’aquí vaig a tope en les pujades finals i quan arribo a dalt, comprovo que no segueix ningú. Baixada ràpida fins a meta i tercer veterà.
A poc temps Artero, Soler, Llaudet. Comentem la jugada. Esperar el podi i cap a caseta.
Ara la propera Copa Catalana és a la Vall de Lord el 8 de maig.
http://www.ocisport.net/media_items/12/95/classificacions/Clasificacion-General-BTT-Flix%20XC.doc
FOTOS Copa Catalana de Flix
domingo, 18 de abril de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Primera etapa. Dissabte 29/08/09
Primera etapa. Dissabte 29/08/09
Primera etapa de la “Gran Pedals” que també és la mateixa que pedals de foc.
Etapa llarga de 77 kms.
Vielha-Les Esglèsies
Sortim de l’hotel amb autobús, som 24 persones amb la corresponent bicicleta. L’organització ens porta a l’altre costat del tunel de Vielha.
Comencem tots els 24 a l’hora encara que ben aviat cadascú fa la seva via. Al començament ens hem de familiaritzar amb el llibre de ruta, però de seguida l’Eloi li agafa el pols.
Al començament és força entretingut de navegar.
Coincidim diverses vegades del dia amb una colla de Salt: el baró de Sas i els seus acompanyants.
De fet passem per Sas. L’etapa és trencacames, passem poblacions abandonades unes, semiabandonades d’altres (Malpas, Sas, Iran, Raons).
Fem final d’etapa a la població de Esglésies a Can Batlle. En arribar tenim la millor arribada possible: estan de festa major, la plaça és plena de gent que encara dina. Ens conviden a cava i ens donen la benvinguda.
Atès que és molt aviat (són cap a les 5 de la tarda) i estem afamats, demanem si ens poden fer quelcom per menjar, ens diuen que, si volem, ja podem sopar. Total que a les 6 de la tarda estem sopant. La mestressa ens diu que al vespre a la plaça del poble donen botifarra per a tothom de franc i, si tenim més gana, podem anar a fer el ressopó.
Lúnic problema ha estat que feien ball a la plaça i la nostra habitació donava a la plaça, o sigui, que amb el ball, no hem dormit gaire bé.
El sol ens ha acompanyat tot el dia. Rostida al canto.
Segona etapa. Diumenge 30/08/09
Etapa de 77 kms aproximadament.
Les Esglesies-Son
Etapa reina dels Pedals de foc, i ben veritat que ho és. Sortim ben aviat, a dos quarts de nou ja estem en camí. Fem dos colls importants. El coll de l’Oli (que bonic tot alló) on hem de fer un tall a peu. Una baixada tècnica però molt benparida.
El segon coll és el del Triador, és molt llarg i des del començament a Espui fins a dalt n’hi ha un bon tip de pujar. Es guanya molta alçada, però les vistes són fabuloses.
A Espui hi ha les seqüeles que ha deixat en Fadesa, una estació d’esquí començada, cases a mig fer, en fi, una pena.
Un cop fet cim, continuem planejant fins acabar de fer el cim més alt dels pedals de foc: el coll de la Portella.
Després gairebé tot és baixar fins a Espot. Que ràpid que es baixa i tant que costa de pujar.
Com que anem bé de temps, ens quedem a dinar a Espot mateix.
Després de dinar ens arribem a Son que és on fem nit. Pel camí hem de salvar algun desnivell important.
A Son dormim a Cal Masover on sopem i esmorzem molt bé. El dormir no ha estat a l’alçada perquè era un refugi i hem compartit lliteres amb 4 nois més i ja se sap: l’un ronca, l’altre també.
Bon sol i temperatura excel·lent per anar amb bici. (Bé Molina!)
Tercera etapa. Dilluns 31/08/09
Etapa curta de 50 kms.
Son-Bagergue
Sortim també a dos quarts de nou. Fem un corriol de sortida que ja anima. Ara, malauradament l’etapa tindrà molts trams d’asfalt.
Pujarem el Calvari i arribem a un tram “no ciclable” perquè travessem el parc natural d’Aigües Tortes”. Nosaltres hem fet cas i hem anat a peu, tot i que pensem que es fa més malbé el terra a peu i amb la bici al costat que només amb bici. Ah! i penso que devem ser els únics perquè hi havia moltes roderes d’anar a caball.
Quan s’acabat l’asfalt, fem una pista molt ràpida i després ens enfilem fins el refugi de Montgarri, una pista molt maca. Posteriorment fins al Pla de Beret, un tall de GR i una trialera fins arribar al bonic poble de Bargergue.
L’hotel Seixes, ens acullen molt bé, l’hotel és excel·lent.
Hem acabat la Pedals de foc. Demà comencem Pedals d’Occitània.
El temps continua magnífic. Això si, sortim a torrada per dia. No donem l’abast a posar-nos protector solar. (Continua així Molina!)
Quarta etapa. Dimarts 1/09/09
66 kms
Bagergue Bagneres de Louchon
Després d’haver rebut un tracte excel·lent a l’hotel i d’un sopar i esmorzar a l’alçada sortim cap a fer el coll de Varradós. Una pujada amb rampes progressives i a mesura que vas guanyant alçada les visites són excel·lents. Quan arribem a dalt la següent vall és totalment verge, sense empremtes de l’home. Baixem una estona per asfalt i segellem a Vilamós ol Bar Uishera ens varen engegar de males maneres: “... a segellar a fora”. Bona visió del negoci !
Passem per Bossost i enfilem el port del Portillon. Fem mig port per l’asfalt i al cap de 4 kms agafem una pista a la dreta de 8 kms fins a dalt. Mengem una mica a dalt del port i baixem uns quilòmetres per l’asfalt. Agafem una pista de pujada a l’esquerra quan es pensàvem que tot era baixada. Valia la pena perquè acabem amb una trialera de baixada tècnica i exigent. Arribem per asfalt a Bagneres de Luchon on ens espera l’hotel.
En aquest tram final han caigut gotes.
Cinquena etapa- Dimecres 2/09/09
63 kms
Bagneres- St.Bertrand de Comingues
Etapa reina de la Pedals d’Occitània. Segellem a l’hotel Faisan Doré, sortim de Bagneres de pujada, per uns corriols que semblen de postal. Això si, són exigents. A Bourg d’Oeil segellem a l’hotel Sapin Fleuri (renoi els noms). A partir d’aquí tot és pujada fins el llac de Paloumères. Fem el cim, però no hi ha aigua al llac, quan arribem a dalt veiem les valls plenes de núvols. Baixem per una pista que desemboca en una trialera de forta pendent. A nosaltres no ens plou, però trobem fang i força basses. Fem uns quants quilòmetres de baixada.
Passem per uns camins plens d’ombra tot envoltats de verd veiem les ruïnes del castell de Comingues. Molta trialera per acabar l’etapa i final a Saint Bertrand de Comingues. Bonic poble amb un casc antic i una catedral preciosa.
Ens reben a l’hotel Oppidum on ens deixen rentar les bicis i ens donen un sopar bo i abundant.
Hem tingut una temperatura agradable per pedalar. El sol ha sortit i s’ha amagat.
Sisena etapa. Dijous 3/09/09
68 kms
St. Bertrand de Comingues-Col de Menté
Sortim amb el cel tapat i amb el convenciment que avui ens mullarem.
Sortim per un corriol i aquesta serà la tònica de tota l’etapa. Un seguit de corriols alguns formen part de rutes de BTT ja marcades, però altres no.
Fem molts corriols plens de fulles, sembla que la tardor ja s’ha avançat.
El més bonic de tots, un corriol per coronar el Col de Buret. La baixada d’aquest coll és digna de la Tramunbike.
Arribem als peus del Col de Menté. Mengem i es posa a ploure. Ens posem el paravent i cap dalt. Els primers 3 o 4 quilòmetres són molt durs (ja ens ho ha dit una senyora que hem trobat pel camí). Efectivament, quan s’acaba l’asfalt la pendent ja no és tan elevada i així poquet a poquet i sota una fina pluja arribem a dalt del Col de Menté. Arribem i òndia! El refugi és tancat, afortunadament al cap d’uns 30 minuts arriba l’amo. Tenim tot el refugi per nosaltres i també en Carles un company que està fent la pedals d’Occitània
Fem un sopar excel·lent.
El dia es tapa fins que no es veu més enllà de 4 o 5 metres.
Setena etapa. Divendres 4/09/09
Darrer dia de Pedals Occitània i per tant de Gran Pedals
Ja li tenim el peu al coll. Sortim amb només 12 graus. Acabem de coronar el Col d’Artigascou i fem una trialera de baixada llarga i tècnica on l’enemic més gran són les basses de fang barrejades amb pixum de vaca. Al cap d’una estona deixa de funcionar el comptaquilòmetres d’en Xevi, canviem la pila per la del meu i tampoc funciona, com a últim recurs posem la pila del de l’Eloi en el meu, i... funciona ! apa tornem-hi, llibre de ruta i cap a Vielha. L’etapa d’avui és força suau i entretinguda: corriols, part del camí reial i una trialera de baixada per arribar a Vielha.
Fi de la Gran pedals.
El nostre objectiu d’arribar aviat a la oficina també el complim tot i l’endarreriment pel comptaquilòmetres.
Segell final i entrega de mallots. Cap a l’hotel Pirene, fem un bon dinar, i cap a caseta.
Fotos BTT 2009
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.
Prova de texte
1 comentario:
Felicitats Pere, vas fer una cursa molt intel·ligent, aquell mitg cartutx que et vas guardar per el final va ser de mestre.
Per la meva part, el puguer anar darrere teu durant una volta, hem va servir per fer un curset de Btt intensiu molt profitós.
A cada doblat hem treies 10-15m, que cada vegada costaven més de recuperar, fins que ja no vaig puguer.
Ens veiem a Vall de Lord (massa tècnic per mi).
Atentament:
Miquel Llaudet
Publicar un comentario