Epíleg

Rutes totalment recomanables tan si feu Pedals de Foc, com si feu Pedals d’Occitània, o millor encara si feu les dues. Els recorreguts, els paisatges són una passada.
Recomanacions.
Com en tota excursió que tingui a veure amb la muntanya:
Fer el recorregut segons les possibilitats de cadascú, compte amb voler fer més del que es pot. Planificar les etapes segons el nivell de forma.
Sempre cal guardar un marge pels imprevistos: el temps, les avaries.
Menjar sovint, portar aigua, en fi el que ja sabeu.
Escolliu els companys de viatge perquè passareu moltes hores plegats i convé portar-se bé. Jo en el meu cas vaig tenir molta sort amb els meus.

Gran Pedals 2009

En Xevi, l'Eloi i jo mateix l'any passat varem fer el B6000 i com que en tenim un molt bon record, aquest any hem volgut repetir experiència.
- Anem a fer la Pedals de foc?
- Quants dies s'hi està ?
- Amb 3 dies espot fer bé
- Em sobren dies de vacances, que més podríem fer?
- Podem empalmar amb una altra ruta que també surt de Vielha que es diu Pedals d'Occitània.

Preguntem als organitzadors i resulta que ja tenen previst un itinerari que ajunta Pedals de foc i Pedals d'occitània, es diu Gran Pedals i segons en Pep (de la organització), pedalant depressa es pot fer amb 7 dies.

Doncs ens animem, i ens apuntem a fer la Gran Pedals !

Avui divendres al matí viatge amb cotxe fins a Vielha, ens hem instal·lat a l'hotel Pirene.
Ho tenen tot molt ben muntat per als ciclistes: rentabicis, per deixar el cotxe, etc. Ens han ofert un dinar bo i abundant per carregar els dipòsits per demà. (Aquesta gent sap el que fa)
A la tarda anem a recollir el roadbook, els mapes, i la Marta de la oficina de Pedals de foc ens ha donat les instruccions i els consells bàsics. Passejada amb bici per Vielha i cap a l'hotel.
Demà comencem a pedalar.
Hem fet el "briefing" amb en Xevi i l'Eloi, preparem la ruta pel primer dia.
Sopar i dormir i fins demà.
Ah i la previsió del temps: sol al matí i ruixats a la tarda. Demà us ho explico

Caixa Girona 2009. Torroella

Darrera prova del caixa Girona que també era Campionat Provincial.

Havia preparat la prova a consciència. El dimecres vaig anar a entrenar el circuit i em va deixar molt bones sensacions. Era un circuit que m'anava be. M'agradava i s’adaptava a les meves característiques.

Sortida i em trobo al davant, procuro entrar dels primers a dins del bosc per evitar patir embussades. En un dels escalons, em trobo que quedo encallat i algú m’envesteix per darrera. No veig qui és, però quan torno a pedalar, la cadena no s'aguanta en el pinyó correcte. Només em funciona el pinyó gran. Quan arribo a dalt haig de fer tot el recorregut amb el plat gran, en Rosanas aprofita per passar-me, faig la baixada i tinc en Miquel a tocar, arribo a baix, m'aturo i miro que li passa al canvi, no veig res. Torno a pujar a la bici i continua sense anar bé, renegant faig la segona pujada també amb el plat gran, perquè amb el del mig no s'aguanta cap pinyó, em passa en Julià. Abans de la tercera pujada, a l'avituallament, m'haig d'aturar a reparar el canvi, vaig graduant la tensió del cable, fins que s'aguanta mínimament.
Tornem-hi. De la mateixa ràbia, remunto fins la Cristina i vaig remuntant amb certa facilitat. Arribo a veure a n'en Julià, però no és fàcil arribar-hi. Quan em veu torna a apretar. Faig un últim esprint per arribar-hi però finalment em quedo a 4 segons.
Llàstima de cursa, em trobava bé i hauria pogut fer millor paper.

En fi, el que m'ha aixafat el canvi, podría haver anat més en compte. Com diu el topic: “les carreras son así”.
Ha guanyat en Prat, campió provincial, aquest any si, felicitats Miquel, aquest any no li he pogut disputar com l'any passat. La cursa i el Caixa se l'ha endut l'Hurtós, segon en Miquel i tercer en Rosanas, quart en Julià i jo cinquè. Enhorabona a tots!
En Ventura ha guanyat en elit, segon en Freixer i tercer en Vinyes.
Dels companys del CC Banyoles, l' Espinar ha guanyat el duel entre ell i l''Esparraguera per haver sigut mes regular. L'Oscar ha quedat 5è en èlit.

S’ha acabat el Caixa Girona 2009.

Caixa Girona 2009. Vidreres

Novena prova del Caixa Girona i penúltima.
Cursa amb molta calor.
Circuit sense gaire dificultat tècnica on es pot donar molt de gas.
Crònica de la cursa.
Sortida ampla i fàcil per poder estirar, més d’1,5 kms al sol. Llavors ja es ficava dins el bosc on la calor era més soportable. De bon començament ja he notat que les cames no anaven. He vist marxar en Miquel, l’Hurtós, els cadets, també m’han passat en Ramon i en Lluís... Noi! les cames no anaven. En l’aproximació fins el bosc, m'ha adelantat molta gent que no acostuma a fer-ho
He fet tota la cursa sense recuperar cap bona sensació, això si, he pogut passar a molts corredors que m’havien passat a l’estirament.
El tall final de circuit, després del darrer habituallament, era el que més m’agradava, però era practicament tot baixada i només 2 o 3 kms. 6è veterà. Sigui, pel que sigui nohe fet una bona cursa.
Ha guanyat l’Agustí Martínez, després en Miquel i després l’Hurtós.
En 50 ha guanyat l’Espinar company de club i així te el títol a l’abast.
Els èlit: Freixer, Viñas, Collados, Almendros i Carrasco 5è.
La cursa de 2 voltes, com sempre, la reina, la més nombrosa.
Ah! i els de Vidreres ens han obsequiat amb 2 litres de llet i 3 tetrabriks, gràcies ! és més del que dóna la majoria.
Ens veiem diumenge a Torroella i el provincial en joc.

Caixa Girona 2009. Vilajuïga

Vuitena prova del Caixa Girona
Molta calor i ni una ombra enlloc
El circuit dur, sobre tot per la calor i pel percentatge de les pujades. Un circuit que te una mica de tot: pista, corriol, pujades amples, pujades més tècniques, planer. Hi havia alguna baixadeta que s’havia d’anar en compte.
Crònica de la cursa.
Sortida amb pujada per estirar, m’ha costat de col·locar-me i arribar al davant, però tenia força, en Miquel m’ha marxat perquè he quedat tapat diverses vegades. En Ramon s’ha col·locat al davant, he provat de passar-lo diverses vegades, però no em deixava. He aguantat al darrera fins que l’he pogut passar, en Julià m’ha seguit, en Ramon s’ha despenjat.
Anava veient en Miquel m’he esforçat per atrapar-lo. Al pas per meta ja el tenia, però he hagut de fer un sobreesforç que he pagat a la pujada, i m’ha tornat a marxar. Llavors m’ha mantingut la diferència que al final ha estat 19 segons. 2n veterà.
En èlit, nova victòria de l’Ismael Ventura, Trayter i Freixer.
Hem hagut d'esperar una bona estona per l'entrega de premis, però l'espera ha sigut de bon portar perquè els de l'Espelt ens han convidat a cava i vi blanc i més a l'interior s'estava fresquet amb l'aire condicionat.

Tramunbike 2009

Fa temps que no escric al blog. La veritat és que el tinc un xic abandonat, però la Tramunbike be val un esforç.

Aquest any sí !!!! el temps ha acompanyat, un dia perfecte per a practicar la BTT.

El terreny perfecte, el dia també, molta calor, però no feia sol, la qual cosa és d’agrair, i el recorregut ? doncs el recorregut és com diu la publicitat de la prova: només apta per a bikers ben preparats, un recorregut dur, tècnic, llarg, divertit, perillós, en fi, és la Tramunbike.
La organització a l’alçada: autobús, camions tot a l’hora.

Ens hem presentat a la sortida amb el meu fill l’Eloi, en Sixte, en Marc i jo mateix.
Carregar bicis al camió i amb l’autobús fins a les Preses
A les 9 si fa no fa, sortida neutralitzada, pujada a Xanacs (collons de pujada, eh!!!!) Ja t’ho juro que posa a tothom al seu lloc.
Entrem al corriol després de l’asfalt i comença el BTT de veritat. Baixa i puja i baixa i torna a pujar, gira, frena, pedala i torna a baixar... i així fins que no puguis més i quan et pensis que ja has acabat, tornem a començar....
El recorregut ha estat si fa o no fa el mateix que l’any passat però sense el fang.

He arribat a dalt de Xanacs dels 10 primers tot i que sabia que havia forçat una mica massa la màquina. Que carai! Tothom dóna gas al seu terreny.
El primer tram de la cursa és el més tècnic, aquest any es feia a cavall (gairebé sempre, perquè m’he fotut de caps, la burra m’ha esquivat per les orelles)
Un xic abans d’arribar a l’avituallament de les Encies ja he patit la primera crisi. M’ha atrapat en Miquel Prat i he preferit no seguir-lo, he afluixat una mica el ritme, he menjat i begut.
A l’avituallament, volia omplir el bidó d’aigua i no hi ha hagut collons d’obrir-lo. Sort he tingut que hi havia companys del CC Banyoles que feien una ruta de carretera que estaven allà aturats i m’han deixat un bidó. Gràcies Josep! Te’n dec una !

Continuo per la pista fins que tornem al corriol i més corriol, i les forces van minvant, cada vegada en queden menys. He fet al darrer avituallament, Coca-Cola, menjar i aigua ben fresca, gràcies Pere!
Fem les baixadetes de la Barroca i cap avall corriol i més corriol. Abans d’arribar a baix de tot ja tinc alguna rampa.
Arribem a la pista i a rodar fins a Salt. Renoi, que no s’acaba mai. Busco companyia per rodar amb grup i dels dos companys que trobo, no en puc seguir cap, vaig un pel just. En Dani va com una moto en el seu terreny.
Tot i així arribo a la pilastra, aigua fins a mitja cuixa, una bona refrescada i cap a meta.

He rebaixat més de mitja hora el temps de l’any passat, però la posició ha estat exactament la mateixa. El terreny estava molt millor. Això sí, de cansat ho estic igual o més.

Un bon esmorzar, un obsequi, veure a dojo no en falta (que n’aprenguin! Alguns organitzadors), síndria, meló...

Xerrada amb els que ja han arribat, i, veure arribar als demés. Xerro amb en Miquel, en Domènech i d'altres.
És el moment de comentar la jugada: que si aquella trialera, que si l’aigua, que si el planer, etc. Ja se sap, no sé si ens agrada més anar en bici o parlar-ne després...
Al cap d’una estona arriba l’Eloi i al cap d’un xic més en Sixte amb en Marc.
Tots estem cansats i satisfets, però no hem pres mal, tots contents.

Ah! la Tramun 2009 l’ha guanyat en Vinyes, enhorabona Xavi! enhorabona als primers, però enhorabona a tots i a la organització!

Un amic em va dir que, en acabar, em preguntaria per l’any vinent... Doncs, ara com ara, la resposta és sí ! Ens veurem l’any que ve!

Fotos Copa Catalana Vall de Lord 2009

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Copa Catalana Internacional Vall de Lord

Aquest cap de setmana a la Vall de Lord es disputava la Copa Catalana i l'Open d’Espanya igual que el que es va fer a Banyoles, la cursa puntuava per les dues proves.
La Vall de Lord és un entorn preciós. Les places d’allotjament eren totes complertes, el BTT va envair la vall.
Vaig decidir anar-hi i disputar-ho tot: una CRI el dissabte i cursa l’endemà. Tornar a reviure l’ambient de la competició de més alt nivell, trobar vells coneguts. Vaig arribar el divendres i ja es respirava ambient de Btt, però el dissabte va anar augmentant.
En una cursa d’aquesta categoria fas coses que no pots fer habitualment. Compartir la volta al circuit amb algun crac, l’esmorzar, la cervesa al vespre. Retrobes vells amics i coneguts. vaig poder fer-la petar amb en Coloma, l’Alejandro Diaz de la Peña, la Cristina i en Carles Mascarreras, en Pere Schmidt. També corredors punters de les diferents categories, inclosa la categoria reina; la dels veterans 40.

Divendres: sopar amb la parella i després la varem fer petar una bona estona amb en Carles i la Cristina Mascarreras que feia molt temps que no ens veiem.

Dissabte: Esmorzem i la faig petar amb l'Alejandro. Després havia quedat amb la Cristina que m’ensenya el circuit. Un circuit on no es pot avançar gairebé enlloc, alguna zona de molta pedra on cal anar en compte.
La CRI.

Sensacions estranyes, no tinc costum de correr el dissabte a la tarda i menys de fer una cursa a tope. La sortida es fa en ordre invers a la classificació, això vol dir que em va tocar remuntar, vaig haver de passar a 3 corredors en un circuit on avançar no era gens fàcil. Això em va fer perdre molt temps, la qual cosa em va fer quedar més endarrere del que en principi em pensava. Un cansament de 15’ i cap a l’hotel.

El dissabte varem compartir taula a Can Nin per sopar amb tota una colla de afeccionats gironins al BTT, pares que acompanyen als seus fills a totes les curses. Varem passar una bona vetllada.

El diumenge
La cursa.
Start Loop que vol dir bucle: sortim i a la primera pujada tots a peu, procuro no perdre els corredors de referència. Agafem la baixada que és l’únic tall de pista del circuit (fa menys de 500 m) i corriol cap a meta. Primera volta i a la baixada primera (que no es pot passar) em trobo amb Blasco que ens fa un tap. Cap al final l’aconsegueixo passar, però massa tard, perquè en la següent pujada em torna a passar. Tornem a la pujada maleïda, abans d’arribar-hi em passa en Rosanas, mantinc la distància i seguim així la resta de la cursa. En els trams de força m’avança i en les zones més tècniques li retallo distàncies. A la següent volta la història es repeteix. Finalment, ell queda per davant a poca distància. Desè, top ten. Renoi si que ha costat!!
He acabat bé, amb forces, tinc la sensació que ha faltat cursa, però noi! Quan estava corrent no tenia més gas.
Durant la cursa he vist en Pere Schmidt aturat, resulta que ha pres mal (el circuit era perillós). Ha caigut i s’ha fet un bon tall al colze. Li han donat uns punts, un embenatge i llestos. Recupera’t aviat !
La nostra cursa l’ha guanyat un cadet que va com un tiro: en Jordi Quintanas, de veterà: en Salamero.
En èlits ha guanyat en Mantecon, l’he vist 3 voltes i ja des del començament donava la sensació d’anar molt sobrat. O sigui, era ell i tots els demés.
Les demés posicions han patit canvis, eren 5 voltes a un circuit molt dur.
L’Alejandro Diaz de la Peña, ha fet segon, una cursa de menys a més (ja em va dir que es trovaba bé).

Ah i en Marc Trayter s’ha posat lider de la Copa Catalana.

Caixa Girona 2009. Figueres.

Quarta prova del Caixa Girona i aquesta sense fang.
Primera cursa amb calor.
Feia temps que no es feia un Caixa Girona a Figueres, i el circuit l’han fet aprofitant els desnivells de la muntanya del castell de Figueres.
Circuit força planer i sense massa complicació tècnica, però BTT al cap i a la fi.

Crònica de la cursa.
Sortida ampla i fàcil per poder estirar (tant de bo en tots els circuits l’estirament fons així de llarg). En Miquel s’ha fotut primer i els demés al darrera. He pogut atrapar a n’en Miquel i a roda d’un parell de cadets he intentat marxar amb ells, però noi! Portaven una marxa més. Cap a la meitat de la primera volta m’ha passat l’Hurtós que també anava un xic més, però no gaire. Abans de meta també m’ha passat en Miquel. Al pas per meta a la primera volta se m’ha enganxat en Julià, teníem en Miquel a la vista i l’he anat a buscar, en Julià a l’expectativa, quan l’he agafat, ha tirat i ens ha deixat als dos (em sembla que he estat excessivament generós). Ha atrapat en Miquel i ell ha tingut uns problemes amb el canvi que he aprofitat per marxar uns metres. Anava veient en Julià i l’Hurtós, però no m’hi podia acostar.
M’he trobat bé fins al final, però durant tota la cursa em trobava cansat, segurament he entrenat massa aquesta setmana, la propera em trobaré millor.
Hurtós ha guanyat l’esprint a n’en Julià, jo tercer i en Miquel quart. En Xevi Ferrer no ha corregut avui, tot i que era per allà.
L’Espinar ha fet 2n al darrera l’Esparreguera en categoria veterà 50.
Malauradament el nostre company d’equip l’Oscar Espinar ha patit una forta caiguda. Te ferides de les quals esperem que es recuperi al més aviat possible.
Ànims Oscar! Ben aviat estaràs bé, ja ho veuràs!
La resta de companys d’equip bé, tots han fet la seva cursa.
La cursa d’elit l’ha guanyat l’Ismael Ventura que ha tornat de la Titan Desert valent, segon ha estat l’Umbert Almenara i primer sub23, tercer en Freixer.
En master 30 la cosa està força renyida.
Una vegada més la categoria reina, la més nombrosa, ha estat la prova de 2 voltes amb 70 participants que han acabat la cursa.

1.- Des d’aquí aprofito per fer una crida als organitzadors de les curses del Caixa Girona que també es pot fer extensiva a d’altres organitzadors:
Els trofeus només tenen un valor simbòlic, però s'hauria de procurar que tots siguin iguals, no importa la categoria, però tant és el primer de la categoria júnior, com el primer de la categoria veterà 50, no pot ser que hi hagi tantes diferències entre els trofeus que s’entreguen, algunes copes semblen xupitos.

2.- També vull donar la raó a n’en Moradell quan al tema que els corredors invadim el circuit mentre corren les categories inferiors, ho haurem d’esmenar.

3.- Finalment una pregunta: és obligatori pujar al pòdium? I també és obligatori fer-ho amb els colors de l’equip ? Abans ho era, això ha canviat ?

Les fotos com sempre gentilesa de CC Serinyà

I l'Armstrong què fa ?

Recordeu que fa uns dies va sortir una informació sobre un incident que va patir en Lance Armstrong amb un inspector de la UCI, però no quedava massa clar que havia passat ? Això és el que trobat sobre el tema.

El ex presidente de la AMA disculpa a Armstrong

Europa Press
lunes, 20 de abril de 2009
Dick Pound cree que Armstrong es "consciente" de las normas y que se "equivocó" en el último control.El ex presidente de la Agencia Mundial Antidopaje (AMA), Dick Pound, afirmó que Lance Armstrong "es consciente de las normas" y que "se equivocó" al desaparecer de la vista de los responsables de la Agencia Francesa Antidopaje (AFLD) durante unos instantes en el último control por sorpresa al que fue sometido. "Pienso que está todo muy claro, si tú eres elegido para pasar un control antidopaje, sabes que debes estar acompañado todo el tiempo, desde que se te avisa que tienes que someterte al examen hasta que tú das la muestra. Lance Armstrong, que se autoproclama el corredor más vigilado en controles del mundo, sabe todo esto con seguridad", comentó Pound sobre el test que le fue realizado al texano el 17 de marzo en el sur de Francia.Y es que para el ex responsable de la AMA, "aunque use el pretexto de que no reconoció al médico, de que no estaba seguro, o lo que fuera, su director deportivo permaneció allí con él, mientras él desapareció media hora". "Eso es totalmente contrario a las normas", aseveró en Cyclingnews.com. Tras dar a conocer el incidente el pasado 9 de abril, la AFLD comunicó la apertura de una investigación para conocer a fondo los detalles de lo sucedido, después de lo cual tomará una decisión el próximo mes.Sin embargo, tanto desde el entorno del siete veces ganador del Tour de Francia como la prensa y los aficionados, se considera que la trascendencia del caso se ha exagerado y sacado fuera de contexto. Algo con lo que Pound no está de acuerdo, pues desaparecer de la vista de las autoridades antidopaje, vulnera el artículo 5.4.1 de las normas internacionales de la Agencia Mundial Antidopaje."Puedes cambiar la orina por una limpia, puedes beber litros y litros de agua, puedes hacer todo tipo de arreglos para contrarrestar o afectar la muestra, puedes hacer tantas cosas... Exactamente por este motivo, se aprobó esta norma y la regla es muy clara sobre ello: debes estar acompañado", dejó claro. Sobre la posible sanción que podría recibir Armstrong, Pound subrayó que todo depende de "si se considera que rehusó pasar el control, lo que está considerado como un positivo propiamente dicho". "Si se considera como que se perdió un control, en cuanto acumule tres faltas, se considerará también positivo", concluyó.

Noticia extreta de http://www.arueda.com/

Fotos 2009

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Fotos any 2009

Caixa Girona 2009. Fornells

Segona cursa del Caixa Girona i fang a dojo.
Després de molts dies de bon temps, han arribat les plujes, ha plogut tot el dissabte i fins al diumenge cap a les 7 de matí.
Però, com diu en Moradell, el Caixa Girona és el Caixa Girona, i hi ha hagut prop de 300 corredors a la sortida.
El temps s’ha posat de part dels corredors perquè ha vist que plogui o no, correríem igualment.
Amb un retard de mitja hora s’ha fet la sortida, en primer lloc he vist sortir els èlits, els 30 i junior i finalment els veterans.
A la graella he parlat amb l’Hurtòs, que era el veterà que diumenge passat a Cassà va ser motiu de la discòrdia, que si havia entrat o no el primer. Finalment, si, els àrbitres varen repassar els passos i si, va entrar primer. Enhorabona doncs ! no hi havia cap error, a cadascú el que és seu.
Crònica de la cursa.

Sortida i tall d’asfalt d’estirament fins al circuit. He sortit amb el grup, han entrat primer en Ferrer i l’Hurtós al camp, jo he quedat al darrera d’en Prat i al primer pujantó, xoco amb en Miquel i quedo aturat, m’han passat 3 o 4 corredors més. Apa! Ja em tens que haig de remuntar fins a tornar a atrapar a n’en Miquel. El terra patinava i en un circuit tant revirat, era complicat anar ràpid i no caure. Amb en Miquel trobàvem corredors de les altres curses i era difícil passar-los, amb això en Miquel se’n sortia més bé que jo. Hem fet tota una volta amb en Miquel: que si tu, que si jo; que si jo, que si tu.
Al pas per meta, i mentre menjava i bevia, he perdut la roda d’en Miquel i costat de tornar-lo a agafar, quan l’he atrapat, he reposat una mica, l’he pogut passar i deixar-lo. La mecànica no responia gaire bé, la cadena s’enganxava i havia de fer trams a peu.
He fet el tall final amb l’indicador de la reserva i procurant de no cometre errors. He trobat en Pere Masmitjà que m’ha fet nosa en un parell de baixades abans de meta, m’ha deixat passar i hem fet junts fins a meta, tot el corriol estret i després tot el tram de planer, hem atravessat el riu, allà en Fores ens han animat i fet broma, “-va Pere’s, que ja està!”, buenu, tu Pere has de fer una altra volta (sort que era en Masmitjà i no jo).
He passat el rec i a plat fins meta. He aixecat la vista i m’ha semblat veure un cadet. He apretat, i si, era un cadet, l’he passat, i així sumo un xic més de punts.
Així doncs, en Ferrer primer, segon l’Hurtós i jo tercer.
La màquina ben bruta, un bon esmorzar, una bona dutxa i a esperar l’entrega de premis. Com sempre, s’ha fet tard. Recullo el ferro i cap a casa.
La categoria reina, la dels veterans
Dels èlits ha guanyat en Ventura.
Del CC Banyoles, l’Espinar ha guanyat en 50, en Marc Molas 13, l’Adrià 49, en Carrasco 9è, en Jordi Molas 50, ah i en Maestre 3l 4t de la seva categoria
Les fotos gentilesa del blog d’en Fores del CC Serinyà

Caixa Girona 2009. Cassà

Primera prova del Caixa Girona i, com era d’esperar, participació de qualitat i també en quantitat.
Circuit totalment inèdit, però ben buscat, menys corriol que en anteriors ocasions, però també ha estat bé.

Crònica de la cursa de veterans.
Segon classificat i arribant a l’esprint ben arran del primer.
Estic molt satisfet de la cursa d’avui.
Home, de fet sempre és millor guanyar que no fer segon. Hi ha qui diu que el segon és el primer dels perdedors, però, en realitat vol dir que al davant només n’hi havia un.

La sortida ha estat confusa, hem sortit neutralitzats fins un parc de figures metàl·liques, i pensàvem que en arribar a baix faríem la graella, però no ha estat així, sinó que sense parar, cop de pito i sortidaaaaaa!
Hi havia molta pujada, ha tirat en Miquel Prat, en Ferrer, l’Agustí, tothom agafava posicions. Jo també m’he fotut a tirar, però com sempre he pecat d’esplèndid. En entrar als corriols m’han passat els cadets, en Prat, en Ferrer. Han arribat els pujants de la línia de llum i he fet figa, he comés algun error, que si un peu aquí, que si baixar de la bici allà. També m’ha passat en Rosanas, en Martínez.
Quan s’ha acabat la línia de llum he pensat: Pere, tranquil, que només fas que errades, concentrat que encara queda molta cursa per endavant. He atrapat en Rosanas que avui es trobava bé (i això que a Banyoles no anava gens bé), junts hem atrapat en Prat. En Rosanas hem feia anar fora de punt, i m’ha marxat a la primera pujada llarga.
He perdut molt temps en el corriol de la segona trialera llarga i cap al final de la primera volta he “notat un alè al clatell” i era en Lluís Julià que m’ha agafat per darrera, s’ha mantingut al darrera fins el pas per meta que ha agafat el relleu. Al Tall de la línia de llum m’ha costat de seguir-lo. En el tram de planer he aprofitat per menjar alguna cosa i així recuperar forces.
A la pujada llarga he vist en Ferrer i he fotut ritme, en Julià seguia a roda i ens hem apropat, abans d’entrar a la trialera de baixada en Julià s’ha posat al davant (es coneixia bé el circuit el paio). A la següent pujada ja hem atrapat en Ferrer (sembla que s’havia quedat sense fre del darrera i això és massa fins i tot per un bon baixador com ell). En Julià s’ha fotut a tirar, però en arribar a dalt m’ha semblat que aixecava el peu. Li he dit que en Rosanas no era gaire lluny, ell es pensava que anàvem primer i segon.
Hem atrapat en Rosanas a la trialera de baixada, però encara s’ha mantingut al davant tota l’estona. En els trams de potència teníem treballs a seguir-lo. Finalment, hem fet els dos últims pujants a peu, i en pujar a la bici, en Julià ha esprintat per costat i jo per l’altre per entrar primers a la baixada de la línia de llum (aquí he comés un error, havia d’haver entrat jo primer). Hem baixat ben ràpid fins a meta i a pesar que he prova d’atrapar-lo no ho he aconseguit.
Julià primer, jo segon i Rosanas tercer.
A l’arribada hi ha hagut una confusió: deien que si havia entrat un veterà al davant nostre. Hem decidit esperar a les classificacions dels àrbitres.

Quan ens han cridat al pòdium només hi erem en Julià i jo. Després hem reclamat als àrbitres i han dit que ho rectificarien. Esperem-ho.

Els membres del CC Banyoles: en Rafel Espinar ha fet segon he parlat amb ell a l’arribada i estava satisfet, però diu que encara li falta un pel per arribar al primer.
La resta de participants l’Oscar Espinar, en Carrasco, els cadets: en Marc, en Maestre en la seva línia de fer pòdium.

La cursa d’Elit l’ha guanyat en Marc Trayter. En Moradell (avui amb el micròfon per ell tota l’estona) li ha fet una entrevista ensabonada a l’arribada.

Avui comentàvem amb altres veterans que en Moradell oblida fer esment i donar les gràcies a tots els participants. Va molt bé que vinguin cracks, que donen prestigi a la cursa, i tant que sí! Però la la resta de participants aportem el seu granet de sorra per fer gran el Caixa Girona. Moradell el Caixa Girona el fem entre tots. Uns hi tenen un paper més rellevant que altres, però tots hi tenim un paper.

Ah per cert, la cursa de veterans és la cursa amb més participants, veieu quina és la categoria reina?

A més de l’error en la classificació dels veterans, també hi havia errors en la classificació dels infantils.

En fi, els nervis i errors de la primera cursa, en les properes esperem que tot això quedarà resolt.

Copa Catalana Internacional de Banyoles.

Un dia rodó en tots els sentits.
Gran participació: quantitat i qualitat. Més de 500 participants i quins participants!

En categoria elit n’hi havia de fora: Absalon, Peraud, Ravanel, Ivan Àlvarez, Coloma, Mantecon, Fullana. Els d’aquí encapçalats per l’Hermida, Trayter, Llordella, Morata, Ventura, Villar, Mascarreras, etc.
En la resta de categories, i al ser al mateix temps Open d’Espanya i Copa Catalana també coincidíem corredors de fora i de Catalunya.

Així doncs, el nivell era molt alt en totes les categories.

Tot era tant rodó que fins i tot el temps s’ha aliat amb Banyoles. Entre setmana va ploure una miqueta per assentar bé el terreny, després un xic de vent per assecar el circuit i el dissabte i el diumenge un sol radiant i una pujada de les temperatures.
Tots contents, els corredors perquè hem tingut bon temps i el públic també ha pogut gaudir d’un excel·lent dia d’esport. Ah! I els organitzadors també. Enhorabona per ells.

A les 10 i pocs minuts, gairebé puntuals (els d’Ocisport tenen molta experiència i ho tenen tot sota control i ben apamat). S’ha donat la sortida de la primera de les curses: Primer dones, júniors, màster 30, cadets i finalment la categoria reina: els veterans.

La cursa
He pogut sortir de primera línia al costat del meu amic canari Edmundo Esplugas. He sortit per fora i m’he col·locat en les primeres posicions, en primer lloc l’Asensio, després Salamero, Xavi Martí i jo, em trobava molt còmode (és un dir), però en girar a l’asfalt de la pujada del cementiri m’ha marxat la roda del davant i m’he fotut de morros, rascada al cul i al colze. M’aixeco i tornar-hi, això sí, el cap de cursa ja era fora.
He provat de remuntar, però quan he arribat a dalt de tot, estava afogat.
He agafat aire a la baixada i m’he mentalitzat que no m’havien de marcar les presses, perquè llavors es fan massa errors, tot i així, n’he comés. A la baixada de la trialera del mirador m’he fotut de caps en voler passar una fèmina per on no hi havia lloc.
M’he animat a mi mateix a base d’anar atrapant veterans. No he reservat res i pensava que a la darrera volta tindria una baixada de rendiment. No ha estat així. Finalment he acabat 8è. La cursa l’ha guanyat Salamero, segon un tal Baron i tercer l’Asensio.
He tingut bones sensacions i si no arriba a ser per la caiguda, hagués pogut estar més endavant.
És molt agraït córrer a Banyoles, molta gent t’anima pel nom i sempre m’hi he sentit molt bé. També m’agrada el circuit i la Copa Catalana és un bon test per saber com estem de forma.

Un amic li diu a l’altre: ei, com estàs? I l’altre contesta: comparat amb qui?

Doncs això, la Copa Catalana és un bon lloc per comparar-te amb els millors de cada categoria.

Fer esment dels companys del club que han corregut: En Rafel Espinar, Marc Molas, Adrià Rodriguez, Oscar Carrasco, Joan Marin,

A les 12 la cursa dels elits, però aquesta és una altra història. Només dir-vos que la victòria se l’han disputat l’Hermida i l’Ivan Àlvarez. Ha guanyat l’Àlvarez, tercer ha estat l’Absalon.

Ja hem començat !!!! ens veiem a Cassà !

Presentació CC BANYOLES

Avui el Club Ciclista Banyoles ha fet la presentació dels seus tres equips:

Triatló, ciclisme de carretera i mountain-bike.
Hi he anat tot pedalant i així poder anar fer un vol després de la presentació.
La presentació s’ha fet en una sala d’actes del Club Nàutic. El lloc te unes grans possibilitats.
Poc a poc la sala ha quedat plena de corredors de totes les edats, sexe i condició. Hi havia esmorzar: croissants, entrepans, suc, cafè.
M’he retrobat amb corredors que ja conec i també amb algun corredor que, a l’igual que jo, s’incorpora aquest any a la disciplina del club.
Un breu parlament per part d’en Llorenç Llop, per cert, se’l veia content a n’en Llorenç. Ha fet una presentació dels corredors, un per un.
Posteriorment, hem baixat a la gespa de les instal·lacions per fer unes fotos.
Una foto per cada secció i també una foto de tots junts.

Banyoles i el seu estany són ben bonics. De tant en tant, s’ha de recordar, no fos que ens hi acostuméssim. Cal donar-li el valor que té.

En acabar, ens hem ajuntat uns quans per anar fer una ruta (erem 12+1) . Cap a Besalú, el Vilar, Esponellà i cap a Banyols, bé, jo cap a Medinyà.

Demà es fa la CRI de Sant Petllari.

Allà estarem

CRI SANT PETLLARI
A les 8 del matí amb un fred que pela. He arribat dels primers. Això ha fet que m’hagin apuntat el tercer.
He sortit sense temps per escalfar, això sumat a la molta fred que feia, ha fet el tram d’asfalt més difícil del compte. He arribat a la pista sense tacte a les mans (sort que no s’havia de baixar encara).
Com que he sortit dels primers, la persona que havia d’estar al control de dalt de tot, encara no hi era, per tant, he passat de llarg i he arribat fins a dalt de l’ermita de Sant Petllari. M’he adonat que no era per allà, he girat cap avall i he trobat el control que pujava. M’ha encarat per una trialera de pedres brutal (tampoc era la ruta correcta). Jo cap avall i cap a meta.

Tot això ha fet que el temps hagi estat molt més alt del compte... què hi farem !

L’esmorzar si que estava correctament senyalitzat. Bon esmorzar. Excel·lent ratafia. Converses disteses i fotos de rigor.
M’he abrigat i cap avall per l’asfalt.

Cursa de Riudarenes

Hem fet la segona cursa de l’any, i si a Maçanet hi havia fang, aquí deu n’hi do!

De bon matí fotia un fred de collons, Aquest hivern anem ben servits de pluja i de fred. Comentàvem aquest matí, que aquesta temporada no en farem prous per pagar pastilles de fre, cadenes, pinyons, etc.

La participació ha estat bona, deuen estar contents els de Riudarenes.

El circuit ha estat el mateix de sempre, aproximació fins al cim de la cursa, el castell d’Argimon, trialera nova i heavy. A partir d’aqui: baixades i corriols amb petits talls de pista per enllaçar els corriols i més corriols. Han tingut feina.

No estic tenint un inici de temporada massa fàcil. Treballo molt i entreno poc, suposo que ja vindran temps millors, ja anirem millorant poc a poquet.
Ja de sortida no m’he trobat massa bé, sempre sembla que els altres van més de pressa. Pujant al castell no anava gaire fi. Hem fet el corriol de baixada, n’he trobat algun que anava a peu i m’ha fet baixar. Quan ha quedat tot net, he pogut anar al meu ritme.
A partir d’aquí, tot han estat corriols i més corriols. Molt de fang. Finalment he optat per agafar-m’ho com un bon entreno atès que tampoc podia disputar res.
M’ha atrapat en Putxi i anàvem junts quan a petat la cadena. He continuat tot sol.
A un parell de quilòmetres de l’arribada m’he trobat en Blasco que anava totalment fos, a mi no em sobrava gaire res.
Avui ha vingut tota la llopada de veterans i he quedat seté.

Finalment fer constar la meva queixa cap a la organització per la MANCA D’AIGUA CALENTA en els vestuaris.
Per un moment, m’he pensat que havíem tornat 15 anys enrere quan en els vestuaris (si és que hi havia vestuaris), no hi havia aigua calenta.
Em consta que des de l’organització s’han fet esforços per arreglar-ho, però que no ha estat possible.
Als organitzacors us aconsello que en una propera ocasió, feu la comprovació abans, i no després.
Paguem 20 € i estem al segle XXI, per tant, això no hauria de passar.
Fins la propera!

N'han trobat dos

No era un, que eren dos els individuus que posaven trampes al mig del bosc.
La justicia farà el seu curs. Ara que amb la feinada que hi ha als jutjats i la vaga que tenen prevista, ja en parlarem si ens en sortirem.
Per si acàs aneu en compte que no surtin imitadors que això s'encomana.

COMPTE AMB LES TRAMPES !

Perquè veieu quina mena de persones hi ha pel món.
Feu-ne la màxima difussió entre la comunitat ciclista i motera.

N'HI HA MÉS A FORA QUE DINS !!

Col·loquen trampes contra motoristes i ciclistes als boscos de Saus, Vilaür i Camallera

Es tracta de filferros invisibles lligats als arbres i taulons amb punxes, i se sospita que un noi ja ha resultat ferit

Els boscos del voltant de Saus, Vilaür, Camallera i Vilopriu s'han convertit en un lloc perillós per a motoristes i ciclistes. Des de fa setmanes, alguns excursionistes s'han trobat amb camins plens de ?paranys, bàsicament filferros lligats de punta a punta dels arbres que són difícils de veure a simple vista i que estan col·locats amb la clara intenció de fer mal a ciclistes, motoristes o fins i tot vianants. A més, han trobat també una nota escrita a mà i penjada d'un arbre on es fa referència als suposats sorolls i molèsties que comporta el pas d'aquests vehicles pels boscos de la zona, i on s'anuncien més accions violentes si no es deixen de fer aquestes activitats. Un dels motoristes va posar els fets en coneixement dels Mossos d'Esquadra i aquests van comprovar que, efectivament, hi havia diferents paranys escampats pel bosc. Per això, ahir es van fer nous patrullatges pels boscos d'aquesta zona per buscar més paranys, però no en van trobar. També se sospita que un noi va resultar ferit en xocar contra un d'aquests cables pràcticament invisibles. Segons han explicat alguns testimonis, les primeres trampes es van detectar ara fa tres setmanes, quan un pare i el seu fill van sortir amb moto per aquesta zona i van trobar-se amb un filferro que travessava un camí, i que van esquivar per ben poc. Després que diversos caçadors i excursionistes haguessin detectat l'existència dels seus paranys, un motorista va decidir anar a localitzar les trampes. Un cop ho va haver fet, es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per indicar-los que havia trobat els filferros col·locats en aquestes zones boscoses.Una patrulla d'aquests agents de seguretat es va desplaçar fins al lloc dels fets i va comprovar que, efectivament, hi havia diversos paranys repartits pel bosc. De fet, un dels agents ho va poder comprovar en primera persona quan es va clavar en un peu un clau que sortia d'un tauló que estava curosament enterrat sota la terra del camí, de manera que hauria estat difícil de veure si se circulava a peu o en bicicleta. A més, els Mossos van localitzar cables a tres punts diferents, situats aproximadament a un metre i mig d'alçada. A més, en un arbre proper es van trobar, penjada, una nota amenaçant escrita a mà. "Estreu destruint tots els camins i amb aquest soroll fins i tot els ocells han marxat. D'ara endavant, quan menys ho espereu trobareu claus i cables invisibles. Sabem tots els recorreguts que feu, us esteu carregant la naturalesa", deia el text, que acabava amb un insult.Davant d'això, els Mossos han començat a investigar els fets i ahir es van fer diversos patrullatges pels boscos de Vilopriu, Vilaür i Saus, a la recerca de més paranys, tot i que de moment no se'n van trobar. Els excursionistes i motoristes que freqüenten la zona es mostren preocupats per si aquestes trampes provoquen algun accident, ja que podria ser greu. De moment, no saben qui pot ser l'autor o els autors de les trampes, però estan fent córrer la veu entre la població per evitar danys. També sospiten que un noi estranger va poder ser víctima d'un d'aquests paranys, que li hauria trencat el nas.

diaridegirona.cat. Dimarts 20 de gener de 2009

Cursa Maçanet

Ja hem fet la primera de l'any 2009.
A la primera sempre va bé retrobar els companys, després de tants anys, en aquest món, hi tinc amics, coneguts, saludats i fins i tot parents. Fas petar la xerrada amb l'un i l'altre. Que si aquests s'ha canviat d'equip, que si a l'altre el paguen, que si al de més enllà li donen la bicicleta, una mica de safareig per aqui i per allà, i a preparar la sortida.
Jo mateix aquest any estreno club, torno a córrer amb el Club Ciclista Banyoles.
Bon sol, però de bon matí fotia fred. He saludat als companys de Bici Oci, hem comentat la jugada i cap a al sortida.
Renoi quan de fang! De fet, no hi he vingut enganyat, ja hi comptava. Però recordava el terreny sorrer i pensava que no n'hi hauria tant.
Doncs, n'hi havia, i molt! de basses n'hi havia moltes, zones de fang com pastetes, zones on la traçada bona era un rierol. Ara bé, a Maçanet són afortunats, tot i així, tot el circuit era ciclable en un 99%. El recorregut era molt similar al dels darrers anys.
La sortida ha estat la típica de sempre. He trobat a faltar molt de ritme perquè em passava molta gent. La gent està molt valenta per ser el temps que som, i això sense entrenar!
Els primers quilòmetres són de molta pista, fins que no hem arribat als corriols i trialeres que no hem pogut agafar aire, no m'he començat a trobar millor. A partir d'aqui ja ha estat anar fent, cap al final marcava reserva, però ja l'hem fet. Ha estat exigent, espero que es posi bé, com un bon "entreno".

Ah! me'n descuidava, també he fet el primer pòdium de l'any, això sí, l'esglaó de baix de tot, el tercer.

Maçanet de la Selva. 8è Gran Premi la Selva

Després de l’aturada del hivern i quan encara estem en pre-temporada, ja comencen les curses. Anirem a fer la cursa de Maçanet que serà un bon entrenament. Tenint en compte les plujes del cap de setmana, pot ser no sigui el millor dia, però ja està decidit. Demà a Maçanet

Sant Tornem-hi (continuació)

L'ENTRENAMENT

Una vegada tenim la motivació, els objectius, encara no hem fet res. Ens hem de posar a treballar, s’ha d’entrenar.

Tenim diferents possibilitats:
Sortir a fer el vol amb bicicleta, això ens farà millorar la nostra condició física. No obstant, una vegada assolit el costum de sortir a fer el vol, si volem millorar encara més, haurem de agafar-nos l’entrenament més seriosament.

Tenim dues possibilitats:
Primera possibilitat. L’entrenament autodidacta.
Un mateix es pot preparar un pla d’entrenament a partir del coneixement que es té d’un mateix i dels mètodes d’entrenament que pot aprendre o conèixer.
Els pros i contres de ser autodidacta:
Pros:
- No depens de ningú més per planificar l’entrenament al teu gust, és la personalització portada al màxim extrem.
- Ningú es coneix tan bé com un mateix.
- És barat.
Contres:
- Calen uns coneixements previs mínims per començar: internet, revistes de ciclisme, llibres d’entrenament
- Pot ser que no et coneguis tan bé com et penses.
- Els límits els posen els teus mateixos coneixements. Si no et saps més, no en saps més !

Segona possibilitat. L’entrenador personal.
Un professional que a partir d’una proves prèvies (prova d’esforç i d’unes anàlisis) ens confeccionarà un entrenament personalitzat. Avui molts corredors tenen un entrenador a l’igual que molta gent va al gimnàs i te un personal trainer. Això sí, tingueu en compte que d’entrenadors és com de lampistes, informàtics o economistes; n’hi ha de bons i de dolents (bé d’economistes bons, no sé si n’hi ha, he, he).

Sigui quin sigui la opció que escollim, ens trobarem que cada dia de la setmana es fa un entrenament diferent. Uns dies més intens, altres menys, uns dies més llarg, altres més curt. Tampoc es fa el mateix tipus d’entrenament el desembre que el febrer. Al començament és fa un entrenament més genèric: de fons, per perdre pes i fer una base de kilòmetres i també un xic de gimnàs. Més endavant ja es fa entrenament més específic amb pujades, sèries, esprints, tècnica, etc.

Personalment, ja fa molts anys que faig BTT. Al començament tots anàvem a córrer el diumenge i entre setmana es sortia un parell de dies a fer al vol.
Posteriorment, es sortia cada dia, fins que l’únic que aconseguies era quedar cansat pel dia de la cursa.
Calia buscar ajuda, o bé d’algun company amb més experiència que ens volgués explicar què feia ell. (Cosa difícil, perquè en el nostre món, no hi ha massa gent disposar a compartir res).
Es podia buscar un professional (un entrenador). S’havia d’entrenar seguint un mètode: el dilluns recuperar, dimarts rodar, dimecres a fer sèries, etc.

Durant un temps vaig tenir l’ajuda d’un amic corredor que em va preparar uns entrenaments (durs de collons).

Finalment, ja fa molts anys que em faig el meu propi pla d’entrenament a partir dels coneixements que tinc d’aquest món, i de la informació que he anat recopilat durant tots aquests anys, i no em puc queixar com m’han anat les coses.

Una de les coses més importants de l’entrenament, i que sovint es descuida, és el descans. Cal dormir les hores necessàries i reposar els dies que calgui.

Per practicar esport, i si es volen fer curses de bicicleta encara més, cal fer una revisió metge prèvia ben feta (no només el paper per treure la llicència).
No pot ser gastar-nos 3.000 € en una bicicleta i estalviar 40€ d’una revisió, vejam si farem riure!
Si volem competir ens haurem de treure una llicència.

Per acabar dir-vos que per fer qualsevol tipus d’esport és molt important cuidar l’alimentació i en el ciclisme pot ser encara més si cal, atès que és un esport on el pes condiciona molt el rendiment del corredor.
Com en cas de l’entrenament també hi ha professionals, en aquest cas dietistes que us poden fer una dieta específica.
No obstant això, tan si aneu en bicicleta com si no, i com a regla general, el secret està en menjar poc i sovint, una alimentació variada, beure força, i llestos !

A entrenar s'ha dit.

Sant tornem-hi

De la mateixa manera que costa trobar motivació per entrenar a l’hivern, també costa trobar-ne per escriure, però ens hi hem de tornar a posar.

LA MOTIVACIÓ.
Per entrenar el que cal és trobar una motivació, i la motivació s’aconsegueix fixant un objectiu o objectius, els que sigui: més grans o més petits.

Si parlem de cicloturisme pot ser fer la la Quebrantahuesos, la Marmotte, si ja les hem fet, doncs millorar el temps. Si no n’hem fet mai cap, podem provar de fer-ne alguna de les que es fan a prop, per exemple Remences. Si anem a prop, hi podem anar el mateix dia, si anem lluny podem aprofitar per fer turisme amb la família.

Si parlem de BTT podem provar de fer una marxa popular, cada vegada n’hi ha més i estan força bé.

Es pot fer el Caixa Girona que és la prova més antiga de la península (si no vaig errat). Si ja l’hem fet, millorar la nostra classificació de l’any anterior.

Si no hem fet mai competició, i ens pica el cuquet, doncs provar-ho que carai! Podeu provar alguna cursa de les que es fan a principi de temporada que corren totes les categories juntes.

També hi ha les curses de carretera, tenen el seu punt. Córrer en carretera requereix la seva tècnica, saber estar en grup, llegir la carrera, etc hi ha alguns corredors que fa molts temps que corren que són autèntics mestres en cursa. A les curses de carretera compta més la tàctica i la estratègia que a les curses de BTT. Això si, cal estar valent en totes les modalitats.

També ens podem plantejar objectius més lúdics: rutes tipus pedals de foc, BI6000, etc.

També hi ha les sortides de cap de setmana amb amics. El nostre objectiu pot ser picar-nos amb el nostre company de sortides de sempre.

En fi, es tracta de buscar “excuses o al·licients” per continuar sortint a pedalar.

Altres motivacions poden ser estrenar una màquina (encara que això és més complicat de fer-ho gaire sovint, oi?

Personalment, cada any trobo una motivació o altre, tot i que reconec que durant l’hivern pateixo diverses crisis, i algunes vegades tinc ganes d’engegar-ho tot a rodar, però després d’un dia dolent sempre en ve un de bo. Després de la pluja, sempre torna a sortir el sol.

Proper post: L'entrenament

Copa Gironina. Sant Gregori

Ja torno a ser aquí! M’haureu de disculpar el retard en tornar a escriure però necessitava desconnectar uns dies.

M’he retrobat amb la competició a la cursa de Sant Gregori. Tenia la intenció d’anar-hi entre setmana per entrenar i veure com era el circuit, però he estat molt atrafegat entre la feina i a casa i no he tingut temps.

De fet, des del la travessa del Pirineu que gairebé no agafo la bici. Estic començant a córrer, això si, poc a poc, per no agafar agulletes o com es digui.

La cursa: hem sortit per un tram de planer a tota castanya. He trobat molt a faltar la xispa que cal per les sortides. Després era tot pujada fins a Sant Grau, abans d’arribar a dalt he atrapat en Miquel Prat que avui no tenia el dia, però al mateix temps també m’ha atrapat en Julià, que s’ha posat el primer a la baixada. La cursa constava d’una altra pujada i una baixada final amb un repetxó final. Les baixades eren molt ràpides, estaria bé haver-les entrenat.

Hem fet la resta de la cursa plegats amb en Julià. Bé jo al davant i ell al darrera fins als quilòmetres finals. Allà l’he deixat passar per agafar un xic d’aire. Ens ho hem jugat els darrers dos quilòmetres a cara o creu i, avui, he guanyat jo.

A l’arribada ja hi havia en Ferrer que avui ha guanyat.

En Putxi m’ha passat al capdavall de la baixada cap allà la font del Ferro, s’ho coneix com si fos a casa seva i ell content de passar-me. A la pujada s’havia quedat un pèl, però noi, a la baixada m’ha passat per sobre.
Ha intentat avançar a n’en Ramon Fernàndez, però en Ramon està fort i ha resistit

Fèiem una bona colla de l’equip, en Sisu, en Miguelon, en Narcís Trias, en Carles,

Transpirenaica. Etapa 5 I ÚLTIMA

TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre

Etapa 5.
Dissabte dia 13
Oloron – St. Jean de Luz

De bon matí ja amenaçava a pluja. Mentre esmorzàvem s’ha posat a ploure de valent. Hem esperat una miqueta per si afluixava. Finalment he sortit que queien algunes gotes.
Direcció Arette, per continuar fent la D-918, haurem de desfer part del camí que varem fer ahir. Al poc de sortir, a la localitat d’Arrós, ja s’ha posat a ploure el xiriviri. Camí d’Arette s’ha posat a ploure més fort. A Arette he vist el trencant que convidava a la Pierre de Saint Martin (he, he, un altre dia serà). Cap a Tardets s’ha fotut a ploure a bots i barrals i fins a Mauleon. A Mauleon m’he canviat de dalt a baix. Ha sortit el sol 5 minuts, però si ha tornat a posar. He fet l’únic cim del dia, el de Oskitx que no és gran cosa, no arriba a 500 metres, però plovent, amb fred i el cansament, ja n’hi ha prou. De fet, tota l’etapa d’avui està feta de puja i baixa. La pluja m’ha continuat acompanyant, i, abans de Saint Jean Pie de Port s’ha tornat a posar a ploure fort, i m’ha acompanyant uns quants quilòmetres direcció Kambo les Bains. Era un asfalt bo, que es podia rodar de pressa, però els quilòmetres els hi costava molt de passar. Després ha afluixat un xic la pluja, però no ha deixat de ploure fins que he sortit de la bonica població de Kambó les Bains.

El camí fins a Saint Jean de Luz, final de l’etapa s’ha fet molt llarg (suposo que eren les ganes d’arribar). He trobat controls ha cada rotonde perquè avui es feia el famós triatló de Saint Jean de Luz. M’ha anat bé perquè em paraven el trànsit pensant-se que era de la cursa. He arribat a St. Jean de Luz, ha costat de trobar la platja, però ens n’hem sortit. El mar estava un pel enfadat. He barrejat les aigües i finalment ho he llençat tot.

OBJECTIU ASSOLIT!!

Total 5:39 hores, 141 kms i 2388 kcal

Tinc un senyal wi-fi una pel escàs. Avui només penjo la crònica i les fotos les deixo per un altre dia.

Transpirenaica. Etapa 4

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre

Etapa 4.
Divendres dia 12
Luz-Saint Sauver – Oloron

Hem sortit de Luz Saint Sauver que ja amenaçava pluja. Vaig de mig temps: perneres, armilla, buf, perquè fa mitja fred i la carretera pica avall. Anem direcció Argelés Gazost. Una població molt maca i hem agafat direcció la vall de Azen a buscar l’Aubisque per la banda del Soulour.
Algunes gotes de pluja però res seriós.
Comença l’ascensió a la vall d’Azen, en començar les primeres rampes, tenia calor i m’he tret roba, però uns quilòmetres més enllà s’ha posat a ploure de valent i m’he hagut de tornar a abrigar. De fet ja hi ha rètols que anuncien el Soulour i l’Aubisque, però tret de les rampes inicials, el terreny es suavitza moltíssim fins arribar a Arrene on comença el Soulour i una pluja suau que anirà augmentant a mesura que vaig pujant (per fer-ho més dificil). Són 7 km que deu n’hi do (7,5 i 8%) i a dalt fot un fred que pela. Faig cim i no m’hi penso gaire i agafo la baixada que em portarà a rematar l’ascensió a l’Aubisque. La carretera és dolenta, ben molla i hi ha una boira com la d’ahir que no es veu res. La carretera és autènticament d’alta muntanya amb una barana de pedra antiga i a la dreta es pot intuir tota una vall que en un dia de bona vista ha de ser preciós.
Són 10 km més fins dalt l’Aubisque. Sort que els primers són de baixada, però amb la fred que agafo gairebé m’estimaria més pujar. Vaig fent la pujada i, com sempre, els darrers km són els de més % de pujada, l’últim al 8,5%. Arribo a dalt mort de fred, moll, etc. Faig les fotos i em canvio de dalt a baix. Menjo quelcom al refugi de l’Aubisque (on et claven de valent) i ben abrigat cap avall sota la pluja i la fred. Porto samarreta d’hivern, dues jaquetes d’hivern, pantalons llargs, pèucs. Arribo a baix a Laruns, però no entro en calor fins uns quans km més endavant, em trec alguna peça de roba. Llavors la resta de l’etapa ja és tot rodar en planer fins Oloron. Un xic de vent de cara i prou. Havia de fer la D-918, però me l’he passat perquè no estava gaire ben senyalitzada i n’he agafat una altra, la D-920 que us la recomano, és tranquil·la i es passa per uns pobles molt tranquils amb cases que semblen de postal.
Avui una etapa un xic més curta, però quan arribo a Oloron em trobo més cansat que mai, entre la pluja i el cansament acumulat, les forces estan minvant.
Volia acabar a Arette, però varem agafar allotjament a Oloron.

Total 4:15 hores, 98 kms i 1750 kcal

Em arribat a l’hotelet, que avui, a diferència d’ahir, si que és del segle XXI.

Vejam si demà podem acabar el repte de travessar el Pirineu, encara que sembla que l’indicador de les forces ja marca reserva.

Transpirenaica. Etapa 3

.
.
TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre

Etapa 3.
Dijous dia 11
Vielha – Luz-Saint Sauver

Hem sortit de Vielha direcció Bossot i avall que fa baixada. El dia ja amenaçava pluja. Aquests del temps s’equivoquen tot sovint, però avui em temo que l’encertaran de ple!
La previsió inicial era fer nit a Bossost, però finalment varem agafar allotjament a Vielha. Això suposa menys quilòmetres ahir i més avui.

Són uns 12 quilòmetres fins a Bossost i sort que sé on és el trencant per agafar el Portillon perquè només es veu rètol si vas en direcció Vielha, però en direcció Bossost no és veu.
El Portillon va fent durant 9 kms, és un bon aperitiu. A dalt tampoc hi ha el rètol del port amb l’alçada, només hi ha els pals.
La baixada és espectacular i acaba al St. Mamet que si no recordo malament és el poble d’en Laurent Jalabert. S’arriba a Banyeres i ja està tot indicat cap al Peyressurde.
Començo el Peyressurde i em cau el primer ruixat del dia. Poca cosa, perquè de seguida escampa. Faig tot el port amb alguna crisi entremig. És un port molt bonic de fer i de veure. A dalt faig la foto de rigor a la pedra on es veu d’on vinc (Argelés) i on vaig (St. Jean de Luz). És el que tots busquem, no? Qui som, d’on venim, i on anem

La baixada és espectacular, per gaudir, bon asfalt i cap a la població d’Arreau (molt bonica per veure, quedarà pendent). I comença el coll d’Aspin. Abans de començar-lo aprofito per posar-me el paravent, els peucs perquè comença a ploure i amenaça a tempesta forta amb uns núvols negres, trons i llamps.
Vaig fent l’Aspen i trobo l’asfalt moll, però no plou gaire. Quan falten 4 kms per l’arribada (le sommet en diuen ells), hi ha el tram més dur, allà on va atacar en Ricco amb el 53X17 diuen; jo ni pensar-hi de posar-lo.
Quan faig cim fot un fred i un vent de mil dimonis, tenim la tempesta a sobre.
També han fet cim una colla de ciclistes que pugen amb les bicis de minusvàlid, altres els agafa la tempesta a mitja pujada. Això seu si que te mèrit i no el que faig jo. Els faig una foto a ells i una altra per nosaltres.
M’abrigo d’hivern rigurós i cap avall. Cau una tempesta forta, forta. Baixo amb molt de compte perquè no veig gaire res i la carretera te un pam d’aigua. Quedo moll de cap a peus.
Ara ja comencem a tenir-li al peu al coll a l’etapa, però encara queda el cim del dia, el Tourmalet.
M’aturo a Sainte Marie de Campane a menjar alguna cosa i em canvio de dalt a baix.
Començo el Tourmalet amb màniga llarga, “perneres” i cap amunt. Els primers kms són per agafar ritme. Em vaig trobant bé tota la pujada, fins i tot millor que tots els ports anteriors, però guardo forces perquè li tinc molt respecte al Tourmalet. El fet que hagi refrescat l’ambient em fa sentir millor. Abans d’arribar a la Mongie es torna posar a ploure de valent, agafo xubasquero i amunt. A la Mongie atrapo dos ciclistes que porten un maillot de Manlleu. Suposo que van junts però cadascú puja al seu ritme. No els canviaria les cames perquè em sembla que van pitjor que jo. Ara un d’ells porta una Specialized Tarmac que no està malament.
Jo continu amunt al meu ritme que, de moment, és bo.
La pluja forta dura fins la Mongie i després afluixa una mica, però m’acompanya fins a dalt de tot.
Els dos kms finals se’m fan eterns. Com diu en Perico: “el hombre del mazo” devia estar amagat en algun revolt i em costa d’arribar a dalt de tot.
A més el darrer km del Tourmalet te una pendent mitja del 9,5%.
Quan arribo a dalt s’ha format una boira que gairebé no ens deixa ni fer les fotos, a més augmenta. Tot i així fem fotos.
Em canvio la part de dalt entera, m’abrigo d’hivern i per avall.
No veig res de res i haig de baixar amb molt de compte, haig de frenar moltíssim i gairebé hi deixo les pastilles de fre. També em quedo encarcarat de mans i braços.
He deixat passar a la Maria amb el cotxe i no ho havia d’haver fet perquè em serviria de referència amb les llums. Aprofito que em passa un altre cotxe i el segueixo, així puc baixar molt més ràpid.
El començament de la baixada està molt malament, li convé un repàs. Ara de la fabulosa vista que deu haver-hi, no he pogut veure’n res. No veia més enllà de 10 metres.
La baixada va millorant i és llarguíssima, continua plovent, el terra també és ben moll. Em mullo els peus, les cames, el coulotte... i començo a agafar fred. No us penseu que sóc l’únic “bitxo raro”, he trobat uns quants ciclistes pujant.
La baixada et porta fins a Luz mateix, però no s’acaba mai, en sec ha de ser molt millor. Baixo molt i molt ràpid a pesar que la carretera és ben molla, però tinc tantes ganes d’arribar que em deixo anar.
Arribo a l’hotel on no puc parar de petar les dents. Fins que no m’he fotut dins la dutxa d’aigua calenta una estona llarga, no milloro. També tinc les cames dures com pedres, entre els kms i l’aigua, ai demà !!
Ara, a descarregar el cotxe, eixugar robar per demà, perquè avui n’he gastat un munt. Menjar, dormir de pressa per recuperar forces i demà l’Aubisque.

Total 6.24 hores, 126 kms i 2980 kcal

Per cert, l’hotel és diu Londres, però és del temps d’en Sherlock Holmes o abans, no és ni del segle XX, és del XIX. Hauria de tenir Wi-fi, però la contrasenya no em permet entrar, en fi. Que hauré d’esperar a demà per penjar la crònica.

Transpirenaica. Etapa 2

.

.

.

.

.

.

.

.

TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre

Etapa 2.
Dimecres dia 10
Puigcerdà - Vielha

Sortida de Puigcerdà i cap a la Seu s'ha dit. Aprofito que "pica" cap avall per deixar anar cames i així anar-les escalfant.
Arribo a Adrall i comença el port del Cantó. Els primers quilòmetres són els més durs. És un senyor port i es fa molt llarg. Fem el cim. Foto, i avall que fa baixada fins a Sort. L'asfalt és bo i es disfruta.
Des de Sort fins a començar el port de la Bonaigua se'm fa molt llarg. La carretera és bona però "pica" cap amunt i a més fot molta calor.
Faig una paradeta per menjar a Esterri d'Àneu i enfilo la Bonaigua amb calma que això és llarg.
Per cert estan fent unes obres faraoniques per arreglar tot el port que farà que la pujada arrenqui abans d'Esterri d'Àneu (suposo que la gent d'Esterri hi sortirà perdent).
La pujada està plena de trams amb obres amb semàfors de pas alternatiu (sense cap rètol que avisi) quina diferència amb França! Ahir, a França, estava tot perfectament senyalitzat. M'haig d'aturar a un parell o tres de llocs a esperar que em toqui passar. Quan el semàfor es posa verd, arrenco, però no em dóna temps a arribar a l'altre semàfor que ja en venen de cares. Definitivament no han tingut en compte la velocitat d'una bicicleta pujant.

Els trams que ja estan arreglats els han fotut en línia recta i, per tant, el % de pendent és més alt.
Avui les cames responen molt millor que ahir a pesar del cansament acumulat. Finalment ja veig el cim, els últims quilòmetres amb vent de cara (no falla!). Foto i cap avall a tota pastilla.
Una altra baixada per disfrutar tot i que els primers kms. l'asfalt és força dolent. Després ja és bona carretera fins a Vielha.

Per cert, tenint en compte que demà és la Diada, a Vielha veig que a pesar de ser territori català, els comerços tenen els rètols amb castellà i la llengua que fan servir per defecte és el castellà, alguns canvien a català, altres, el desconeixen del tot.
Hi ha molta gent de fora que pot ser no ha tingut temps, altres no han tingut ganes.
Ja en faran força les institucions de retolar en català, si en el dia a dia s'utilitza majoritàriament l'idioma de Cervantes (recordeu que està en perill d'extinció...

Total 7:00 hores, 173 kms i 3255 kcal

Transpirenaica. Etapa1

.

.

TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre

Etapa1.
Dimarts dia 9
Argelès sur le Mer - Puigcerdà

De bon matí amb hem agafat el cotxe amb la Maria i cap a Argelés falta gent.
Hem fet una foto a la platja d’Argelés on he afagat mitja ampolla d’aigua del Mediterrani que tinc previst barrejar amb la de l’Atlàntic, si arribo.

Sempre costa d’arrencar, i avui també. L’itinerari previst era agafar la carretera D-618, però ara s’ha convertit en una autovia la A-9 i no s’hi pot passar amb bicicleta. M’hi som fotut de caps i tothom em pitava, per tant, he sortit a la següent sortida. He hagut de buscar-me la vida per carreteres secundàries amb alguna equivocació inclosa i cap a Ceret i Amélie les Bains.
Allà he agafat una carretera secundària on estava molt ben indicat que si vols fer la ruta dels colls has de seguir direcció Sant Marsal i així ho he fet.
L’asfalt és rugós i dolent, deu ser el primer que varen posar i no l’han renovat mai més. El coll de Xatard és suau, només 775 metres, però les meves cames encara estan cansades del dissabte que vaig fer el circuit de la Copa Gironina i diumenge la popular de Orfes. És llarg el collet, són més de 22 de pujada i uns 22 de baixada per un asfalt rugós on he perdut tots els empastes, tot i així he disfrutat el primer tram de baixada perquè es podia fer servir tota l’amplada de la carretera ja que no ni havia gens de trànsit. On cop fet el cim, cal anar en direcció Bouleternere.
He entrat a la comarca del Rosselló i cap a Prada on ja entrem al Vallespir. Cap a Vilafranca de Conflent. De fet tota la ruta està retolada en català i també hi ha pintades catalanistes sembla que són del morro fort aquesta gent. A Vilafranca (preciós per cert el poc que he vist) m’he avituallat i cap a Mont-Louis.
Renoi el port promet, tal com m’havia dit en David és llarg, que dic llarg, llarguííííssim! A més estava en obres, en fi que ha estat una odissea pujar-lo. He tingut temps d’agafar un parell d’ocellots i tot. Des de Vilafranca fins a dalt hi ha cap a 40 kms.
Un cop a dalt una fantàstica baixada fins Saillagouse i cap a Puigcerdà.
Avui és un bon dia, he trobat l’hotel a la primera i aparcament davant la porta mateix. Vaig a comprar loteria que segur que em toca!
Ara a reposar, menjar i demà... tornem-hi. Vejam i les cames milloren.

Total 6.36 hores, 160 kms i 3300 kcal

Com diu el Gran Wyoming:
Demà més, però no millor, perquè és impossible!

Per als acompanyants la ruta està plena de coses dignes de veure: el castell de Mont-Louis, Vilafranca, Gorgués i es pot accedir al Canigó a fer rutes a peu, etc.

VACANCES ESTIU (Segona part). TRANSPIRENAICA

TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008

Del 9 al 13 de setembre provaré de fer realitat el somni que hem tingut tots els ciclistes: Travessar els Pirineus de costa a costa.

Etapa1.
Dimarts dia 9
Argelès sur le Mer - Puigcerdà

Etapa 2
Dimecres dia 10
Puigcerdà – Bossòst

Etapa 3
Dijous dia 11
Bossost – Luz Saint-Sauver
Per ser la diada: etapa reina amb Portillon, Peyresurde, Aspin, Tourmalet

Etapa 4
Divendres dia 12
Luz Saint Sauver – Arette

Etapa 5
Dissabte dia 13
Arette – San Juan de Luz

L’itinerari és una adaptació de la ruta que va realitzar en Javier Sánchez-Beaskoetxea i publicada en el número 30 de “Ciclismo en ruta”.

La diferència és que en Javier ho va fer amb una bici amb alforges de 25 quilos i amb 6 etapes i jo provaré de fer-ho amb la bici de carretera normal i amb una etapa de menys, o sigui amb 5 dies.

ÀNIMS Pere que faran falta !!

CURSA POPULAR D'ORFES

Tot just el divendres vaig tornar d'uns dies de vacances sense bici i ahir dissabte vaig anar a fer el recorregut de la cursa de la Copa Gironina de Sant Martívell.
La inactivitat sumada al poc entusiasme que em va aixecar el circuit, han fet que aquest matí hagi decidit anar a foguejar-me a la cursa Popular d'Orfes.
Hem sortit amb uns 15 minuts de retard de la plaça del poble, de seguida he agafat l'estela de la moto juntament amb en Xicu Casas. Hem anat fent plegats al darrera la moto. (El fet d'anar al darrera la moto va molt bé perquè sempre saps on has de girar i no has d'estar pendent de les cintes)
Al cap d'uns 4 o 5 quilòmetres en Xicu s'ha quedat enrere i he fet la resta de cursa en solitari al darrera la moto.
Quan hem deixat enrere la part del circuit que era comú amb la cursa curta, la cosa ha millorat molt, el circuit s'ha fet molt més dur i bonic.
Finalment hem fet 33 kms a bon ritme, hem entrat a la plaça del poble després de pedalejar 1:35 segons el comptaquilòmetres.
Un bon esmorzar. Hem compartit taula amb en Josep Massegur i família i també el motero organitzador.
He felicitat a l’organització i fins l’any que ve !