.
.
TRANSPIRENAICA SETEMBRE 2008
Del 9 al 13 de setembre
Etapa1.
Dimarts dia 9
Argelès sur le Mer - Puigcerdà
De bon matí amb hem agafat el cotxe amb la Maria i cap a Argelés falta gent.
Hem fet una foto a la platja d’Argelés on he afagat mitja ampolla d’aigua del Mediterrani que tinc previst barrejar amb la de l’Atlàntic, si arribo.
Sempre costa d’arrencar, i avui també. L’itinerari previst era agafar la carretera D-618, però ara s’ha convertit en una autovia la A-9 i no s’hi pot passar amb bicicleta. M’hi som fotut de caps i tothom em pitava, per tant, he sortit a la següent sortida. He hagut de buscar-me la vida per carreteres secundàries amb alguna equivocació inclosa i cap a Ceret i Amélie les Bains.
Allà he agafat una carretera secundària on estava molt ben indicat que si vols fer la ruta dels colls has de seguir direcció Sant Marsal i així ho he fet.
L’asfalt és rugós i dolent, deu ser el primer que varen posar i no l’han renovat mai més. El coll de Xatard és suau, només 775 metres, però les meves cames encara estan cansades del dissabte que vaig fer el circuit de la Copa Gironina i diumenge la popular de Orfes. És llarg el collet, són més de 22 de pujada i uns 22 de baixada per un asfalt rugós on he perdut tots els empastes, tot i així he disfrutat el primer tram de baixada perquè es podia fer servir tota l’amplada de la carretera ja que no ni havia gens de trànsit. On cop fet el cim, cal anar en direcció Bouleternere.
He entrat a la comarca del Rosselló i cap a Prada on ja entrem al Vallespir. Cap a Vilafranca de Conflent. De fet tota la ruta està retolada en català i també hi ha pintades catalanistes sembla que són del morro fort aquesta gent. A Vilafranca (preciós per cert el poc que he vist) m’he avituallat i cap a Mont-Louis.
Renoi el port promet, tal com m’havia dit en David és llarg, que dic llarg, llarguííííssim! A més estava en obres, en fi que ha estat una odissea pujar-lo. He tingut temps d’agafar un parell d’ocellots i tot. Des de Vilafranca fins a dalt hi ha cap a 40 kms.
Un cop a dalt una fantàstica baixada fins Saillagouse i cap a Puigcerdà.
Avui és un bon dia, he trobat l’hotel a la primera i aparcament davant la porta mateix. Vaig a comprar loteria que segur que em toca!
Ara a reposar, menjar i demà... tornem-hi. Vejam i les cames milloren.
Total 6.36 hores, 160 kms i 3300 kcal
Com diu el Gran Wyoming:
Demà més, però no millor, perquè és impossible!
Per als acompanyants la ruta està plena de coses dignes de veure: el castell de Mont-Louis, Vilafranca, Gorgués i es pot accedir al Canigó a fer rutes a peu, etc.
Del 9 al 13 de setembre
Etapa1.
Dimarts dia 9
Argelès sur le Mer - Puigcerdà
De bon matí amb hem agafat el cotxe amb la Maria i cap a Argelés falta gent.
Hem fet una foto a la platja d’Argelés on he afagat mitja ampolla d’aigua del Mediterrani que tinc previst barrejar amb la de l’Atlàntic, si arribo.
Sempre costa d’arrencar, i avui també. L’itinerari previst era agafar la carretera D-618, però ara s’ha convertit en una autovia la A-9 i no s’hi pot passar amb bicicleta. M’hi som fotut de caps i tothom em pitava, per tant, he sortit a la següent sortida. He hagut de buscar-me la vida per carreteres secundàries amb alguna equivocació inclosa i cap a Ceret i Amélie les Bains.
Allà he agafat una carretera secundària on estava molt ben indicat que si vols fer la ruta dels colls has de seguir direcció Sant Marsal i així ho he fet.
L’asfalt és rugós i dolent, deu ser el primer que varen posar i no l’han renovat mai més. El coll de Xatard és suau, només 775 metres, però les meves cames encara estan cansades del dissabte que vaig fer el circuit de la Copa Gironina i diumenge la popular de Orfes. És llarg el collet, són més de 22 de pujada i uns 22 de baixada per un asfalt rugós on he perdut tots els empastes, tot i així he disfrutat el primer tram de baixada perquè es podia fer servir tota l’amplada de la carretera ja que no ni havia gens de trànsit. On cop fet el cim, cal anar en direcció Bouleternere.
He entrat a la comarca del Rosselló i cap a Prada on ja entrem al Vallespir. Cap a Vilafranca de Conflent. De fet tota la ruta està retolada en català i també hi ha pintades catalanistes sembla que són del morro fort aquesta gent. A Vilafranca (preciós per cert el poc que he vist) m’he avituallat i cap a Mont-Louis.
Renoi el port promet, tal com m’havia dit en David és llarg, que dic llarg, llarguííííssim! A més estava en obres, en fi que ha estat una odissea pujar-lo. He tingut temps d’agafar un parell d’ocellots i tot. Des de Vilafranca fins a dalt hi ha cap a 40 kms.
Un cop a dalt una fantàstica baixada fins Saillagouse i cap a Puigcerdà.
Avui és un bon dia, he trobat l’hotel a la primera i aparcament davant la porta mateix. Vaig a comprar loteria que segur que em toca!
Ara a reposar, menjar i demà... tornem-hi. Vejam i les cames milloren.
Total 6.36 hores, 160 kms i 3300 kcal
Com diu el Gran Wyoming:
Demà més, però no millor, perquè és impossible!
Per als acompanyants la ruta està plena de coses dignes de veure: el castell de Mont-Louis, Vilafranca, Gorgués i es pot accedir al Canigó a fer rutes a peu, etc.
1 comentario:
hola pere tens uns collons com un toro. l'hotel que estas ya mel diras ya que el dia 4 del mes que be tindria que dormir a Puigcerda.. anims¡¡¡¡
Publicar un comentario