Ens hem llevat de bon matí amb l’Eloi i cap a Vilaür falta gent!
El dia abans varem estar parlant amb els de Medinyà i es varen animar: en Miguel, en Ricard, en Sixte, la Mariona i en Nitu. Uns varen fer la curta i altres la llarga.
A la sortida hi havia força gent. Em penso que la organització no s’esperaven tanta gent, però se n’han sortit prou bé.
He sortit un pel relaxat i quan m’he adonat compta el capdavant ja eren lluny. M’he hagut d’esforçar molt per arribar al davant amb en Cudi i companyia. Posteriorment en una zona de bosc en Cudi i l’altre d’Impanasa se m’han escapat. He intentat remuntar, però una vegada i una altra em perdia en els múltiples trencants que estaven marcats de manera justeta (la cinta era just al trencant i no es veia. (Un consell pels organitzadors: marqueu amb ratlles de guix al terra i uns quants metres abans ja podeu assenyalar si cal girar a la dreta o l’esquerra). No em queixo de si estava ben o mal marcat perquè les marxes populars són això marxes, i no curses, només ho explico.
Finalment, m’he cansat que cada vegada que m’equivocava els que em venien al darrera en treien profit de la meva equivocació i he decidit reservar-me i quedar-me al darrera i que s’equivoqués un altre. Hem fet un grupet nombrós on hi havia també en Blasco i uns quants corredors de l’Impanasa. Hem travessat el Fluvià a peu. Al final del recorregut hi havia la pujada més dura del circuit. L’he pujat fort, però sense anar a tope i quan he sigut a dalt anava primer i en Blasco ben a prop. He fet la baixada ràpid i llavors uns metres d’asfalt fins a meta he apretat i finalment: tercer scratch.
A l’arribada un bon esmorzar, comentari de la jugada, una bona dutxa.
Als de Vilaür, bona cursa. Ànims per l’any que ve que n’heu de fer una altra!
El dia abans varem estar parlant amb els de Medinyà i es varen animar: en Miguel, en Ricard, en Sixte, la Mariona i en Nitu. Uns varen fer la curta i altres la llarga.
A la sortida hi havia força gent. Em penso que la organització no s’esperaven tanta gent, però se n’han sortit prou bé.
He sortit un pel relaxat i quan m’he adonat compta el capdavant ja eren lluny. M’he hagut d’esforçar molt per arribar al davant amb en Cudi i companyia. Posteriorment en una zona de bosc en Cudi i l’altre d’Impanasa se m’han escapat. He intentat remuntar, però una vegada i una altra em perdia en els múltiples trencants que estaven marcats de manera justeta (la cinta era just al trencant i no es veia. (Un consell pels organitzadors: marqueu amb ratlles de guix al terra i uns quants metres abans ja podeu assenyalar si cal girar a la dreta o l’esquerra). No em queixo de si estava ben o mal marcat perquè les marxes populars són això marxes, i no curses, només ho explico.
Finalment, m’he cansat que cada vegada que m’equivocava els que em venien al darrera en treien profit de la meva equivocació i he decidit reservar-me i quedar-me al darrera i que s’equivoqués un altre. Hem fet un grupet nombrós on hi havia també en Blasco i uns quants corredors de l’Impanasa. Hem travessat el Fluvià a peu. Al final del recorregut hi havia la pujada més dura del circuit. L’he pujat fort, però sense anar a tope i quan he sigut a dalt anava primer i en Blasco ben a prop. He fet la baixada ràpid i llavors uns metres d’asfalt fins a meta he apretat i finalment: tercer scratch.
A l’arribada un bon esmorzar, comentari de la jugada, una bona dutxa.
Als de Vilaür, bona cursa. Ànims per l’any que ve que n’heu de fer una altra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario