Una bona pallissa de viatge fins Astúries. Tot i que ens ho hem agafat bé.
Teníem una casa rural.
A l’igual que Remences, vinga pluja els dies abans i pendents de si plouria. De fet, a la clàssica de l’any passat va ploura tota l’estona.
A la sortida homenatge a Abraham Olano, unes paraules de l’Olano.
Aquest any estrenem recorregut, fem 60 kms fins a Llanes a tota pastilla i sense que es produeixi una fractura del grup. Per tant, som un grup massa nombrós. Això ha fet que hi hagi caigudes i molt d’estrés.
Finalment arribem a Llanes i trobem el primer port, curt, però amb unes rampes dignes d’un primera, en diuen la Torneria, procuro pujar sense gastar gaire força.
El segon port és la Robellada, és un port suau però amb bon asfalt que es puja a bon ritme. En aquest segon port ja noto que he gastat molt en el planer fins a Llanes i que no tinc bones sensacions. Penso que el millor és recuperar forces, hem paro a l’avituallament i com jo molts. Menjo i bec tant com puc.
El dia és humit, i sort en tinc de l’armilla.
Sant tornem-hi que encara falta fins a la pujada a Covadonga. Començo tot sol però acabem formant un grup molt nombrós i em deixo portar fins el començament de la pujada.
Trobo la Maria just al revolt. La saludo i cap amunt. Sembla que ja em trobo millor però aquesta muntanya no m’enganya, m’ho agafo bé. Arribo a “la Huesera” i començo a patir, però abans del Mirador de la Reina el patiment ja és heavy, trobo gent fins i tot a peu, o sigui: n’hi ha que van pitjor que jo! En fi, arribo a dalt, em recupero, deixo els que pujaven amb mi i fins a la meta.
En acabar i anar a buscar la roba tinc un parell de rampes de collons. M’abrigo i cap a baix. Trobo una colla i faig convers amb un d’Astúries que diu que es vol comprar una Scott. Arribo a la casa rural i es fot a ploure.
La prova que no he estat gaire fi, és que cronometren el tram dels Lagos i aquest any he fet gairebé 7 minuts més de l’any passat.
Teníem una casa rural.
A l’igual que Remences, vinga pluja els dies abans i pendents de si plouria. De fet, a la clàssica de l’any passat va ploura tota l’estona.
A la sortida homenatge a Abraham Olano, unes paraules de l’Olano.
Aquest any estrenem recorregut, fem 60 kms fins a Llanes a tota pastilla i sense que es produeixi una fractura del grup. Per tant, som un grup massa nombrós. Això ha fet que hi hagi caigudes i molt d’estrés.
Finalment arribem a Llanes i trobem el primer port, curt, però amb unes rampes dignes d’un primera, en diuen la Torneria, procuro pujar sense gastar gaire força.
El segon port és la Robellada, és un port suau però amb bon asfalt que es puja a bon ritme. En aquest segon port ja noto que he gastat molt en el planer fins a Llanes i que no tinc bones sensacions. Penso que el millor és recuperar forces, hem paro a l’avituallament i com jo molts. Menjo i bec tant com puc.
El dia és humit, i sort en tinc de l’armilla.
Sant tornem-hi que encara falta fins a la pujada a Covadonga. Començo tot sol però acabem formant un grup molt nombrós i em deixo portar fins el començament de la pujada.
Trobo la Maria just al revolt. La saludo i cap amunt. Sembla que ja em trobo millor però aquesta muntanya no m’enganya, m’ho agafo bé. Arribo a “la Huesera” i començo a patir, però abans del Mirador de la Reina el patiment ja és heavy, trobo gent fins i tot a peu, o sigui: n’hi ha que van pitjor que jo! En fi, arribo a dalt, em recupero, deixo els que pujaven amb mi i fins a la meta.
En acabar i anar a buscar la roba tinc un parell de rampes de collons. M’abrigo i cap a baix. Trobo una colla i faig convers amb un d’Astúries que diu que es vol comprar una Scott. Arribo a la casa rural i es fot a ploure.
La prova que no he estat gaire fi, és que cronometren el tram dels Lagos i aquest any he fet gairebé 7 minuts més de l’any passat.
1 comentario:
Felicitats Pere.
Per estar content, s'ha de sofrir.
Va ser la meva primera ciclo "internacional" i fa ja . .
a reveure.
Agustí.
Publicar un comentario