Pere Batllori: Caixa Girona Sant Joan les Fonts

lunes, 24 de marzo de 2008

Caixa Girona Sant Joan les Fonts

De bon matí feia un fred que pelava, el cel que feia era de nevar.

Circuit molt semblant a l'any passat amb una petita variació a l'accés a la pujada inicial i l'arribada.

El circuit més dur del Caixa Girona, però molt maco i que té de tot: Una pujada amb corriol, pista, una bona baixada, una segona pujada i uns corriols finals força macos. Llàstima de basses que ens fan passar tota vora de la carretera: ÉS NECESSARI?

Finalment hem sortit puntuals (que és un gran què), a la cursa de veterans primer la encapçalat en Miquel Prat i jo a roda, a la pujada m'ha marxat i a la baixada l'he atrapat. A la segona volta ens ha atrapat l'Agustí Martínez, han marxat en Miquel i l'Agustí. A la baixada els he tornat a atrapar, però pujant m'han marxat. Finalment he atrapat en Miquel a la línia d'arribada, però ell ha acabat al davant per molt poc.
Primer pòdium!
La cursa èlit l'ha guanyat en Morata.

Ara reposarem del Caixa Girona.
Aprofitarem per fer un xic de fondo amb carretera per les cites cicloturistes

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Primera etapa. Dissabte 29/08/09

Primera etapa. Dissabte 29/08/09 Primera etapa de la “Gran Pedals” que també és la mateixa que pedals de foc. Etapa llarga de 77 kms. Vielha-Les Esglèsies Sortim de l’hotel amb autobús, som 24 persones amb la corresponent bicicleta. L’organització ens porta a l’altre costat del tunel de Vielha. Comencem tots els 24 a l’hora encara que ben aviat cadascú fa la seva via. Al començament ens hem de familiaritzar amb el llibre de ruta, però de seguida l’Eloi li agafa el pols. Al començament és força entretingut de navegar. Coincidim diverses vegades del dia amb una colla de Salt: el baró de Sas i els seus acompanyants. De fet passem per Sas. L’etapa és trencacames, passem poblacions abandonades unes, semiabandonades d’altres (Malpas, Sas, Iran, Raons). Fem final d’etapa a la població de Esglésies a Can Batlle. En arribar tenim la millor arribada possible: estan de festa major, la plaça és plena de gent que encara dina. Ens conviden a cava i ens donen la benvinguda. Atès que és molt aviat (són cap a les 5 de la tarda) i estem afamats, demanem si ens poden fer quelcom per menjar, ens diuen que, si volem, ja podem sopar. Total que a les 6 de la tarda estem sopant. La mestressa ens diu que al vespre a la plaça del poble donen botifarra per a tothom de franc i, si tenim més gana, podem anar a fer el ressopó. Lúnic problema ha estat que feien ball a la plaça i la nostra habitació donava a la plaça, o sigui, que amb el ball, no hem dormit gaire bé. El sol ens ha acompanyat tot el dia. Rostida al canto.

Segona etapa. Diumenge 30/08/09

Etapa de 77 kms aproximadament. Les Esglesies-Son Etapa reina dels Pedals de foc, i ben veritat que ho és. Sortim ben aviat, a dos quarts de nou ja estem en camí. Fem dos colls importants. El coll de l’Oli (que bonic tot alló) on hem de fer un tall a peu. Una baixada tècnica però molt benparida. El segon coll és el del Triador, és molt llarg i des del començament a Espui fins a dalt n’hi ha un bon tip de pujar. Es guanya molta alçada, però les vistes són fabuloses. A Espui hi ha les seqüeles que ha deixat en Fadesa, una estació d’esquí començada, cases a mig fer, en fi, una pena. Un cop fet cim, continuem planejant fins acabar de fer el cim més alt dels pedals de foc: el coll de la Portella. Després gairebé tot és baixar fins a Espot. Que ràpid que es baixa i tant que costa de pujar. Com que anem bé de temps, ens quedem a dinar a Espot mateix. Després de dinar ens arribem a Son que és on fem nit. Pel camí hem de salvar algun desnivell important. A Son dormim a Cal Masover on sopem i esmorzem molt bé. El dormir no ha estat a l’alçada perquè era un refugi i hem compartit lliteres amb 4 nois més i ja se sap: l’un ronca, l’altre també. Bon sol i temperatura excel·lent per anar amb bici. (Bé Molina!)

Tercera etapa. Dilluns 31/08/09

Etapa curta de 50 kms. Son-Bagergue Sortim també a dos quarts de nou. Fem un corriol de sortida que ja anima. Ara, malauradament l’etapa tindrà molts trams d’asfalt. Pujarem el Calvari i arribem a un tram “no ciclable” perquè travessem el parc natural d’Aigües Tortes”. Nosaltres hem fet cas i hem anat a peu, tot i que pensem que es fa més malbé el terra a peu i amb la bici al costat que només amb bici. Ah! i penso que devem ser els únics perquè hi havia moltes roderes d’anar a caball. Quan s’acabat l’asfalt, fem una pista molt ràpida i després ens enfilem fins el refugi de Montgarri, una pista molt maca. Posteriorment fins al Pla de Beret, un tall de GR i una trialera fins arribar al bonic poble de Bargergue. L’hotel Seixes, ens acullen molt bé, l’hotel és excel·lent. Hem acabat la Pedals de foc. Demà comencem Pedals d’Occitània. El temps continua magnífic. Això si, sortim a torrada per dia. No donem l’abast a posar-nos protector solar. (Continua així Molina!)

Quarta etapa. Dimarts 1/09/09

66 kms Bagergue Bagneres de Louchon Després d’haver rebut un tracte excel·lent a l’hotel i d’un sopar i esmorzar a l’alçada sortim cap a fer el coll de Varradós. Una pujada amb rampes progressives i a mesura que vas guanyant alçada les visites són excel·lents. Quan arribem a dalt la següent vall és totalment verge, sense empremtes de l’home. Baixem una estona per asfalt i segellem a Vilamós ol Bar Uishera ens varen engegar de males maneres: “... a segellar a fora”. Bona visió del negoci ! Passem per Bossost i enfilem el port del Portillon. Fem mig port per l’asfalt i al cap de 4 kms agafem una pista a la dreta de 8 kms fins a dalt. Mengem una mica a dalt del port i baixem uns quilòmetres per l’asfalt. Agafem una pista de pujada a l’esquerra quan es pensàvem que tot era baixada. Valia la pena perquè acabem amb una trialera de baixada tècnica i exigent. Arribem per asfalt a Bagneres de Luchon on ens espera l’hotel. En aquest tram final han caigut gotes.

Cinquena etapa- Dimecres 2/09/09

63 kms Bagneres- St.Bertrand de Comingues Etapa reina de la Pedals d’Occitània. Segellem a l’hotel Faisan Doré, sortim de Bagneres de pujada, per uns corriols que semblen de postal. Això si, són exigents. A Bourg d’Oeil segellem a l’hotel Sapin Fleuri (renoi els noms). A partir d’aquí tot és pujada fins el llac de Paloumères. Fem el cim, però no hi ha aigua al llac, quan arribem a dalt veiem les valls plenes de núvols. Baixem per una pista que desemboca en una trialera de forta pendent. A nosaltres no ens plou, però trobem fang i força basses. Fem uns quants quilòmetres de baixada. Passem per uns camins plens d’ombra tot envoltats de verd veiem les ruïnes del castell de Comingues. Molta trialera per acabar l’etapa i final a Saint Bertrand de Comingues. Bonic poble amb un casc antic i una catedral preciosa. Ens reben a l’hotel Oppidum on ens deixen rentar les bicis i ens donen un sopar bo i abundant. Hem tingut una temperatura agradable per pedalar. El sol ha sortit i s’ha amagat.

Sisena etapa. Dijous 3/09/09

68 kms St. Bertrand de Comingues-Col de Menté Sortim amb el cel tapat i amb el convenciment que avui ens mullarem. Sortim per un corriol i aquesta serà la tònica de tota l’etapa. Un seguit de corriols alguns formen part de rutes de BTT ja marcades, però altres no. Fem molts corriols plens de fulles, sembla que la tardor ja s’ha avançat. El més bonic de tots, un corriol per coronar el Col de Buret. La baixada d’aquest coll és digna de la Tramunbike. Arribem als peus del Col de Menté. Mengem i es posa a ploure. Ens posem el paravent i cap dalt. Els primers 3 o 4 quilòmetres són molt durs (ja ens ho ha dit una senyora que hem trobat pel camí). Efectivament, quan s’acaba l’asfalt la pendent ja no és tan elevada i així poquet a poquet i sota una fina pluja arribem a dalt del Col de Menté. Arribem i òndia! El refugi és tancat, afortunadament al cap d’uns 30 minuts arriba l’amo. Tenim tot el refugi per nosaltres i també en Carles un company que està fent la pedals d’Occitània Fem un sopar excel·lent. El dia es tapa fins que no es veu més enllà de 4 o 5 metres.

Setena etapa. Divendres 4/09/09

Darrer dia de Pedals Occitània i per tant de Gran Pedals Ja li tenim el peu al coll. Sortim amb només 12 graus. Acabem de coronar el Col d’Artigascou i fem una trialera de baixada llarga i tècnica on l’enemic més gran són les basses de fang barrejades amb pixum de vaca. Al cap d’una estona deixa de funcionar el comptaquilòmetres d’en Xevi, canviem la pila per la del meu i tampoc funciona, com a últim recurs posem la pila del de l’Eloi en el meu, i... funciona ! apa tornem-hi, llibre de ruta i cap a Vielha. L’etapa d’avui és força suau i entretinguda: corriols, part del camí reial i una trialera de baixada per arribar a Vielha. Fi de la Gran pedals. El nostre objectiu d’arribar aviat a la oficina també el complim tot i l’endarreriment pel comptaquilòmetres. Segell final i entrega de mallots. Cap a l’hotel Pirene, fem un bon dinar, i cap a caseta.

Els del FEDECAT i el català

Sense voler ser pedant, modestament us dic que s'hauria de vigilar un xic més la ortografia i la gramàtica. La nostra llengua ja està prou amenaçada perquè, a sobre, la maltractem d'aquesta manera.
El periodisme esportiu no sol mirar gaire prim, sobretot si és parlat, està ple de barbarismes i de traduccions literals del castellà. Però a l'hora d'escriure'l us hi podríeu mirar una miqueta.
Llegiu-vos aquesta noticia, vejam si us veieu en cor de millorar alguna cosa.
http://www.ciclisme.cat/noticia.php?id=1437

Els ciclistes a Girona. A por ellos !!!

El diari d’ahir portava una notícia que m’ha deixat esparverat, esmaperdut i garrativat, un pel atemorit i un xic preocupat. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2926161

Fins avui no m’havia adonat que els ciclistes són perillosos, són uns individus que fan perillar la seguretat ciutadana, ja n’hi ha prou de atemorir als vianants, conductors de cotxes motos, etc. Són, o millor dit som l’enemic públic número 1 per excel·lència. Sort en tenim que una regidora de l’ajuntament de Girona està al cas per salvar a la humanitat. Quan he llegit la notícia he sortit esverat al carrer pensant que ens havien envaït una colla de desaprensius en bicicleta que estaven provocant una onada de gamberrades atès el reguitzell d’infraccions i la quantia de les possibles sancions: Les enumero i al costat també les comento, perquè sinó ho faig rebento 1.- El brikidance: Circular en bicicleta o cicle sense respectar la preferència de pas dels vianants que travessen el carril bici. 90 euros. I tant que en tenen de preferència, i si no en tenen, se l’agafen, però els carrils bici sempre estan transitats per vianants, gossos, alguna moto i altres. 2.- Lligar amb qualsevol mitjà una bicicleta, motocicleta o ciclomotor a un element de la via o mobiliari urbà. 30 euros. Sense comentaris 3.- Circular en bicicleta per una via amb més d'un carril en el sentit de la marxa sense fer-ho per la dreta del carril. 90 euros. Ah, us heu trobat mai algun vehicle que a l’entrada de l’autovia de Sarrià es posi al carril de l’esquerra no per fer cap avançament, sinó com si fos la cosa més natural del món circular per l’esquerra. 4.- Circular en bicicleta a més de 30 km/h. 90 euros. Carai un radar específic per ciclistes? Això està bé. Compte companys que el voldran amortitzar 5.- Conduir de forma negligent amb risc per altres usuaris. 300 euros i un mes sense carnet. Això de negligent què vol dir?, suposo que dependrà del criteri de l’urbanu. De quin carnet parla? I si no en te, que li treurà? La bici a compte? 6.- Circular en sentit contrari a l'ordenat per l'autoritat per raons de fluïdesa o seguretat. 450 euros i un mes de suspensió. Què vol dir el sentit contrari a l’ordenat per l’autoritat? Suspensió? De quina suspensió parla? De la del davant o de la del darrera? D’aire, d’oli? Carai amb 450 euros ja pot començar a ser una bona forquilla de suspensió, oi? 7.- No advertir la maniobra de canvi de direcció amb antelació suficient a la resta de vehicles. 150 euros. Deu voler dir fer servir els senyals amb els braços. Estic pensant en patentar una mena d’intermitents per bicicletes. Suposo que es deu referir al fet que en una sortida de 2 hores, un ciclista pot rebre o millor dit patir, uns 15 0 20 intents d’homicidi i algun intent d’assassinat en forma de vehicle que et passa ben arran o bé que t’avança i frena sobtadament, o que surt d’un trencant a pesar que tu estiguis ben a prop, o que realitza un avançament encara que tu vinguis de cara, etc. Hi ha algú que no sigui ciclista que sàpiga que cal deixar 1,5 metres quan s’avança una bici? I si ho sap, no ho practica. Hi ha algú que sàpiga que es pot circular en paral·lel? Sap algú que un grup de ciclistes s’ha de tractar com un sol vehicle, per tant no se’n poden avançar uns quans i posar-se al mig d’un grup. 8.- Fugir del lloc de l'accident, estant-hi implicat. 300 euros i un mes sense carnet. Valga’m Deu senyor! Amb el grapat d’accidents que arribem a provocar! Però si gairebé sempre som les víctimes. No conec gaires dades de ciclistes que hagin aixafat cotxes, camions, motos, vianants. Senyora regidora de Mobilitat i Via Pública, i senyors regidors que hi varen votar a favor, no acabo d’entendre ben bé a què treuen cap aquesta nova tipificació d’infraccions. Que pot ser han patit en les seves pròpies carns algun accident per culpa d’un ciclista? A què ve tanta animadversió? Em sembla que n’heu fet un gra massa. Per exigir aquest grau de civisme, tot primer, ens hauriem de treure la llana del clatell. Caldria tenir els pocs carrils bici que hi ha a Girona en condicions: per exemple el de l’Hospital Trueta és un parking de cotxes Per anar del Trueta fins a Sarrià (autovia que no fa gaire que es va fer) us vàreu descuidar de deixar voral, per anar en bici cal jugar-se la vida. Netejeu els carrers de vidres, taques de gasoil. Arranjeu els sots, les reixes mal posades o fetes malbé. Teniu guardarrails assassins a Girona? Doncs feu el favor de treure’ls que seguen cames, colls, etc. Quan tingueu el clatell ben net de llana, podreu començar a exigir i si convé sancionar als pobres ciclistes. Ja ho sabeu companys, a partir d’ara quan sortiu en bici, aneu en compte que la policía us vigila! Ara més que mai, i amb la llei a la ma us la poden fotre i us en podeu fer la bicicleta entera. Proposo el carnet per punts per a polítics... aaaah, però si aquest carnet es renova cada 4 anys, perdoneu, no ho recordava. Com deia aquell: on anirem a parar! Sembla que diguin: "a por ellos que son pocos y cobardes!" no se si som pocs, però no som covards.