domingo, 16 de marzo de 2008

Caixa Girona Torroella de Montgrí


Avui ha començat el Caixa Girona a Torroella.

El dia ha estat excel·lent. La participació molt nombrosa. Hem sortit molt més tard de l'hora prevista. Cosa de preveure en ser la primera cursa, però també el Sr. Moradell ha fet de les seves amb el micròfon.

El circuit tenia dues parts diferenciades, una part que eren dues pujades amples, de gas i dues baixades de pedra molt ràpides; i l'altre part era molt planera i més revirada. Circuit molt ràpid.


A la cursa dels veterans hi eren tots: Salamero, Estañol, Miquel Prat, Ferrer, Julià, Permanyer, Ferrer, Agustí Martínez, en Segura i tots els altres. Quan a la cursa, he sortit molt bé i començat la pujada d'asfalt el primer, m'ha atrapat en Met Estañol, i hem arribat a dalt junts, ens ha atrapat en Salamero, després en Prat. En Salamero i l'Estañol han anat marxant poc a poc. En Prat en Martínez i jo em fet camí junts, cap al final de la primera volta en Martínez ens ha marxat i em quedat jo i en Miquel, que m'ha agafat uns metres fins que ja no l'he pogut seguir. Finalment 5è i bones sensacions, per darrera Permanyer, Julià i els demés.
La cursa Èlit l'ha guanyat en Trayter que semblava que feia un entrenament de qualitat.
Fins Sant Feliu
en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Primera etapa. Dissabte 29/08/09

Primera etapa. Dissabte 29/08/09 Primera etapa de la “Gran Pedals” que també és la mateixa que pedals de foc. Etapa llarga de 77 kms. Vielha-Les Esglèsies Sortim de l’hotel amb autobús, som 24 persones amb la corresponent bicicleta. L’organització ens porta a l’altre costat del tunel de Vielha. Comencem tots els 24 a l’hora encara que ben aviat cadascú fa la seva via. Al començament ens hem de familiaritzar amb el llibre de ruta, però de seguida l’Eloi li agafa el pols. Al començament és força entretingut de navegar. Coincidim diverses vegades del dia amb una colla de Salt: el baró de Sas i els seus acompanyants. De fet passem per Sas. L’etapa és trencacames, passem poblacions abandonades unes, semiabandonades d’altres (Malpas, Sas, Iran, Raons). Fem final d’etapa a la població de Esglésies a Can Batlle. En arribar tenim la millor arribada possible: estan de festa major, la plaça és plena de gent que encara dina. Ens conviden a cava i ens donen la benvinguda. Atès que és molt aviat (són cap a les 5 de la tarda) i estem afamats, demanem si ens poden fer quelcom per menjar, ens diuen que, si volem, ja podem sopar. Total que a les 6 de la tarda estem sopant. La mestressa ens diu que al vespre a la plaça del poble donen botifarra per a tothom de franc i, si tenim més gana, podem anar a fer el ressopó. Lúnic problema ha estat que feien ball a la plaça i la nostra habitació donava a la plaça, o sigui, que amb el ball, no hem dormit gaire bé. El sol ens ha acompanyat tot el dia. Rostida al canto.

Segona etapa. Diumenge 30/08/09

Etapa de 77 kms aproximadament. Les Esglesies-Son Etapa reina dels Pedals de foc, i ben veritat que ho és. Sortim ben aviat, a dos quarts de nou ja estem en camí. Fem dos colls importants. El coll de l’Oli (que bonic tot alló) on hem de fer un tall a peu. Una baixada tècnica però molt benparida. El segon coll és el del Triador, és molt llarg i des del començament a Espui fins a dalt n’hi ha un bon tip de pujar. Es guanya molta alçada, però les vistes són fabuloses. A Espui hi ha les seqüeles que ha deixat en Fadesa, una estació d’esquí començada, cases a mig fer, en fi, una pena. Un cop fet cim, continuem planejant fins acabar de fer el cim més alt dels pedals de foc: el coll de la Portella. Després gairebé tot és baixar fins a Espot. Que ràpid que es baixa i tant que costa de pujar. Com que anem bé de temps, ens quedem a dinar a Espot mateix. Després de dinar ens arribem a Son que és on fem nit. Pel camí hem de salvar algun desnivell important. A Son dormim a Cal Masover on sopem i esmorzem molt bé. El dormir no ha estat a l’alçada perquè era un refugi i hem compartit lliteres amb 4 nois més i ja se sap: l’un ronca, l’altre també. Bon sol i temperatura excel·lent per anar amb bici. (Bé Molina!)

Tercera etapa. Dilluns 31/08/09

Etapa curta de 50 kms. Son-Bagergue Sortim també a dos quarts de nou. Fem un corriol de sortida que ja anima. Ara, malauradament l’etapa tindrà molts trams d’asfalt. Pujarem el Calvari i arribem a un tram “no ciclable” perquè travessem el parc natural d’Aigües Tortes”. Nosaltres hem fet cas i hem anat a peu, tot i que pensem que es fa més malbé el terra a peu i amb la bici al costat que només amb bici. Ah! i penso que devem ser els únics perquè hi havia moltes roderes d’anar a caball. Quan s’acabat l’asfalt, fem una pista molt ràpida i després ens enfilem fins el refugi de Montgarri, una pista molt maca. Posteriorment fins al Pla de Beret, un tall de GR i una trialera fins arribar al bonic poble de Bargergue. L’hotel Seixes, ens acullen molt bé, l’hotel és excel·lent. Hem acabat la Pedals de foc. Demà comencem Pedals d’Occitània. El temps continua magnífic. Això si, sortim a torrada per dia. No donem l’abast a posar-nos protector solar. (Continua així Molina!)

Quarta etapa. Dimarts 1/09/09

66 kms Bagergue Bagneres de Louchon Després d’haver rebut un tracte excel·lent a l’hotel i d’un sopar i esmorzar a l’alçada sortim cap a fer el coll de Varradós. Una pujada amb rampes progressives i a mesura que vas guanyant alçada les visites són excel·lents. Quan arribem a dalt la següent vall és totalment verge, sense empremtes de l’home. Baixem una estona per asfalt i segellem a Vilamós ol Bar Uishera ens varen engegar de males maneres: “... a segellar a fora”. Bona visió del negoci ! Passem per Bossost i enfilem el port del Portillon. Fem mig port per l’asfalt i al cap de 4 kms agafem una pista a la dreta de 8 kms fins a dalt. Mengem una mica a dalt del port i baixem uns quilòmetres per l’asfalt. Agafem una pista de pujada a l’esquerra quan es pensàvem que tot era baixada. Valia la pena perquè acabem amb una trialera de baixada tècnica i exigent. Arribem per asfalt a Bagneres de Luchon on ens espera l’hotel. En aquest tram final han caigut gotes.

Cinquena etapa- Dimecres 2/09/09

63 kms Bagneres- St.Bertrand de Comingues Etapa reina de la Pedals d’Occitània. Segellem a l’hotel Faisan Doré, sortim de Bagneres de pujada, per uns corriols que semblen de postal. Això si, són exigents. A Bourg d’Oeil segellem a l’hotel Sapin Fleuri (renoi els noms). A partir d’aquí tot és pujada fins el llac de Paloumères. Fem el cim, però no hi ha aigua al llac, quan arribem a dalt veiem les valls plenes de núvols. Baixem per una pista que desemboca en una trialera de forta pendent. A nosaltres no ens plou, però trobem fang i força basses. Fem uns quants quilòmetres de baixada. Passem per uns camins plens d’ombra tot envoltats de verd veiem les ruïnes del castell de Comingues. Molta trialera per acabar l’etapa i final a Saint Bertrand de Comingues. Bonic poble amb un casc antic i una catedral preciosa. Ens reben a l’hotel Oppidum on ens deixen rentar les bicis i ens donen un sopar bo i abundant. Hem tingut una temperatura agradable per pedalar. El sol ha sortit i s’ha amagat.

Sisena etapa. Dijous 3/09/09

68 kms St. Bertrand de Comingues-Col de Menté Sortim amb el cel tapat i amb el convenciment que avui ens mullarem. Sortim per un corriol i aquesta serà la tònica de tota l’etapa. Un seguit de corriols alguns formen part de rutes de BTT ja marcades, però altres no. Fem molts corriols plens de fulles, sembla que la tardor ja s’ha avançat. El més bonic de tots, un corriol per coronar el Col de Buret. La baixada d’aquest coll és digna de la Tramunbike. Arribem als peus del Col de Menté. Mengem i es posa a ploure. Ens posem el paravent i cap dalt. Els primers 3 o 4 quilòmetres són molt durs (ja ens ho ha dit una senyora que hem trobat pel camí). Efectivament, quan s’acaba l’asfalt la pendent ja no és tan elevada i així poquet a poquet i sota una fina pluja arribem a dalt del Col de Menté. Arribem i òndia! El refugi és tancat, afortunadament al cap d’uns 30 minuts arriba l’amo. Tenim tot el refugi per nosaltres i també en Carles un company que està fent la pedals d’Occitània Fem un sopar excel·lent. El dia es tapa fins que no es veu més enllà de 4 o 5 metres.

Setena etapa. Divendres 4/09/09

Darrer dia de Pedals Occitània i per tant de Gran Pedals Ja li tenim el peu al coll. Sortim amb només 12 graus. Acabem de coronar el Col d’Artigascou i fem una trialera de baixada llarga i tècnica on l’enemic més gran són les basses de fang barrejades amb pixum de vaca. Al cap d’una estona deixa de funcionar el comptaquilòmetres d’en Xevi, canviem la pila per la del meu i tampoc funciona, com a últim recurs posem la pila del de l’Eloi en el meu, i... funciona ! apa tornem-hi, llibre de ruta i cap a Vielha. L’etapa d’avui és força suau i entretinguda: corriols, part del camí reial i una trialera de baixada per arribar a Vielha. Fi de la Gran pedals. El nostre objectiu d’arribar aviat a la oficina també el complim tot i l’endarreriment pel comptaquilòmetres. Segell final i entrega de mallots. Cap a l’hotel Pirene, fem un bon dinar, i cap a caseta.

Fotos BTT 2009

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games. Prova de texte

Caixa Girona 2008

Fotos 2007

Memoria2006